LUANG PRABANG

Ens havien avisat de que era bonica. Ens havien aconsellat que si no teníem massa dies per a veure Laos que en Luang Prabang podíem gaudir i fer-nos una idea del que és el país, i vaja!!! Ho hem disfrutat!! Ens ha encantat Luang Prabang i Laos, haurem de tornar algun dia per visitar millor aquesta zona!!

Vam arribar dels dos dies amb vaixell pel Mekong físicament esgotats, sobretot les nostres esquenes!!! Jejeje I encara quedava arribar al centre i patejar per trobar una guesthouse amb un preu assequible!

El que comencem a veure ens agrada, ambient al carrer, mercats, temples (pa' variar...), gent amable, cases boniques i per a ser Àsia, ordre i tranquilitat!! Wawww!!

Preguntem a un albergue i no hi ha sort, complet (estava en molt bona zona i segurament ixia en la Lonely Planet, tenia molt bona puntuació i relació qualitat-preu), alguns allotjaments són realment bonics, com bungalows o cabanes, però se'ns va de pressupost 30/40/50$ és massa per al que tenim planejat! Així que toca seguir patejant, mirant les tendetes d'alimentació amb unes condicions higièniques envejables..., anem a parar a una zona on sembla que la cosa està més assequible.

Ací podeu veure una de les mesures higièniques més utilitzada per la gent: "palo con bolsa enganchada agitado con decisión pa' espantar moscas".

I ací teniu al gerent del negoci familiar fent els comptes del dia...

Ara fora de conya, en el 90% de les paradetes i negocis de tota Luang Prabang sempre hi havia com a mínim un xiquet/a, no crec que tinguen problemes amb la tassa de natalitat del país...

Finalment trobem un lloc per dormir, Silikhane Guest House. Ens ensenya l'habitació doble prou correcta i ens demana 120.000kips (al canvi quasi 14€), negòcie un poc amb ell per a que ens faça un descompte dient-li que ens quedarem més d'una nit i ens ofereix la mateixa habitació a 100.000 (al canvi 11'5€) però amb la condició de no posar l'aire i fer servir solament el ventilador. Ok! L'aire acondicionat és un luxe al que hem aprés a renunciar, si més no, ací i en aquesta època!

Ens peguem una duxa de relax i anem a explorar la zona, ens agrada molt perquè estem molt a prop del riu Mekong i les terrassetes i del Night Market.

Sopem pinxitos! Jo em quede amb les ganes de provar el peix, però Iván no vol acompanyar-me en aquesta aventura i un per a mi soles és massa!!

Recorrem el Night Market de dalt abaix, anem per un costat i tornem per l'altre i aquest acte es convertiria en la nostra rutina després de sopar durant les 4 següents nits. Acabem comprant els souvenirs de rigor que ens emportem de cada país (imán, "parche" (no recorde el nom en valencià, pegat???) i làmina/quadre pintat a mà) a més a més Iván acaba comprant-se uns bombatxos que portava dient que no tot el viatge perquè ell això en La Vila no s'ho posa i acaba caient... Amb la condició que li pose jo que si s'ho posa en Àsia a La Vila també, ja està bé de manies i del que diran xe!!! (De les camisetes de tirants no puc dir el mateix... Això no per favor.... XD XD XD)

(Algo que decir de mis pantalones nuevos??? Y esperar a que me los ponga con una camiseta de tirantes!!!)

Una altra cosa que ens ha fascinat de Laos és que a l'haver estat colònia francesa.... Siiiiiiiiii!!! Tenen paaaaaa!!! Per fiiii pa normal!!!!' I croissants mmmmm!!!!

(No hay imagen que describa mejor ese sentimiento... Jojojo...)

Em va fer molta il.lusió veure en la carta d'alguns restaurant que també tenien formatge però no em vaig acabar de fiar... Iván es va demanar una torrada per desdejunar amb formatge i era un quesito de la vaca que rie!!!! Jajajajaja Tot no podia ser!!!! Hi ha molts restaurants francesos, bons i de cuina fussió, però res, nosaltres a la nostra, al pinxito, a l'arròs o noodles, a la sopeta i alguna que altra alegria en forma de pizza o sandwich de tant en tant!! Jejeje

De fet una nit ens vam donar l'homenatge de sopar en una barbacoa buffet al costat del Mekong. I no teníem massa expectatives perquè ja sé sap que passa amb els buffets... (menys el Tian Fu clar, Tian Fu es Dios!!) doncs mare... vam disfrutar taaaaant!!!! Que rebò!!! Volem una paella/cassola d'estes per a casa!!!! Ens vam enrecordar del nostre amic Lois, com haguera disfrutat sopant ahí!! Haguera fet més rondes que en qualsevol buffet de Barcelona!!!

I per fí vam provar la "fruta del dragón".

Un dia decidim anar caminant fins a l'estació d'autobús (uns 4km) i passem per un pont de bambú i un poblet que viu del "handmade". Ens val la pena la passejada!

 I aconseguim el primer ticket d'autobús en el que començaria el conegut "Viaje de la muerte", no perquè siga perillós sinó perquè és llarguíssim... I a nosaltres ens esperarien moltes sorpreses en aquell viatge, però això és una altra història... Les agències cobraven 440.000kips (220.000kips cadascun) de Luang Prabang a Dien Bien Phu (en Vietnam ja), però nosaltres volíem més barat. Agafem un primer bus de Luang Prabang fins a Oudomxay per 120.000kips els dos. Continuarà...

Tornant a Luang Prabang, visitem alguns temples i ens vam trobar amb una escola. Cap mestre/a parlava anglès i no vaig poder entendre massa bé el funcionament però a la vista em va parèixer alguna cosa pareguda al que deuria ser l'escola en els temps de la postguerra...

Gaudim molt de la ciutat, per a nosaltres millor, poble. Ens quedaríem ací més dies encara!!!