Ens n'anem de Canadà amb la sensació d'haver vist i gaudit del millor del país, les muntanyes i els millors parcs naturals!
El paisatge que ens acompanya cap al sud és muntanyós i verd també, el sol brilla com cap dia, vaja... jajajajaja I sembla que ens hem acostumat a aquesta meravella perquè ens hem d'anar recordant lo' increible que és!
Abans de creuar la frontera decidim parar en un supermercat per a comprar alguna cosa de menjar i gastar els Dólars Canadienses que ens quedàvem i a mi em van vindre de gust uns advocats. Lo' contenta que anava jo pensant que soparia dos torradetes amb advocat...
Aiii pájara.... Que tú no sabies que la poli d'EEUU no és igual que la de Canadà??? Lo' que vaig maleïr al senyor policia que em va llevar els advocats que havia comprat 10km abans d'on ell estava... Què es pensen??? Que eviten algun contagi canadiense?? En fí!
Welcome to USA!!! Jajajajja
Fins i tot la frontera de Canadà és guapeta!
Avancem uns km per l'estat de Montana i ens trobem ja amb aquests paisatges característics que tant ens agraden.
Hui el plan era conduir fins a Glacier National Park, un altre parc amb glaciars.
Vam arribar per l'entrada oest i ja ens trobem amb els comerços i la bandereta que no falte! L'entrada al parc ens va costar 30$ (no comprem el Anual Pass perquè són 80$ i et val la pena si visites més parcs per més preu clar i no ens eixia a compte).
Ens apropem al llac McDonald, el més llarg del parc i bé, no és tan bonic com els canadienses però hi ha molta vida al voltant, gent que vol gaudir de la natura.
Dinem un tupper de pasta en una taula de picnic vora el llac i continuem per la famosa carretera que travessa el parc: Going To The Sun. En aquesta es troba el més interessant a visitar.
Parem en les McDonald Falls i quan arribem a la zona de Avalanche Creek ens trobem amb la sorpresa de que a partir d'allà la carretera estava tallada per neu i no l'obrien fins a juliol...
Quin dia més redó xe, un polícia em lleva els meus advocats i la carretera que volia visitar està tallada... Alguna cosa més??? Grrrr
No ens queda una altra que desfer el camí que havíem fet i per la carretera que voreja el parc i amb uns quants/molts km de més arribem on teníem reservat el Hostel en East Glacier Park.
Al dia següent podríem visitar la zona de Two Medicine...
Però no... Al dia següent (14 de juny) estava caent el diluvi universal en Montana!! Por vam tindre de que passara un tornado perquè era proooou bèstia!
Els paisatges eren molt verds i comencen a haver moltes granges.
Ens vam trobar amb una àguila, quina passada veure-la volar!!!
Deixem la carretera principal una estona i passem per una zona vorejant un riu molt bonica.
Però bé, al final ni tornado ni res, solament aigua a bots i barrals i de l'avorriment de no fer res en tot el dia i no poder baixar del cotxe, doncs vam arribar a Helena, capital de Montana i vam acabar buscant un lloc per fer-nos un tattoo...
Ale pues'!! Que no estem massa bé!!!
Després vam pegar una volta amb el cotxe per veure una mica la ciutat. Seguia ploent a tope.
El 15 de juny toca una altra bona tironada de cotxe, d'Helena a Gillette, però parem en Bozeman a un museu de dinosaures.
Montana és un els estats on més fòssils de dinosaures s'han trobat! Però finalment no el vam visitar perquè estava una mica enfocat al visitant infantil i juvenil i que no teníem pressupost vamos!! Jajajaja Amb l'esquelet de l'entrada ens vam conformar!
Però al costat hi havia una granja i casa de finals de 1800 molt boniqueta.
Cuinaven i vestien com en l'època i vam estar xarrant una bona estona amb una de les dones d'allà. Molt interessant conéixer una part de la història dels EEUU.
Arribem a Gillette després de 6h o 7h de cotxe cansadets i a momir que demà és dia gran!
