IPOH I CAMERON HIGHLANDS

Des de l'autobús de Tanah Rata a Penang escric, molts dies sense poder publicar... I nosaltres que creiem que l'internet en Índia era roïn!! Jajaja

Ens està agradant açò de desplaçar-nos en bus. Són amples, amb sillons còmodes i tot i que l'aire deu estar a uns 18°, amb el tallavents es va bé.

De Kuala Lumpur vam anar a Ipoh (unes 3h de trajecte) i arribem a la terminal de Amanjava, a uns 10km del centre. Tantejant opcions, el bus local tardava 2h en eixir (no són massa regulars... jejeje) i el taxi era molt car... I aleshores va ser quan vam descobrir UBER!!! Xe quin invent!!! Em sap mal pels taxistes, però hi ha que modernitzar-se!! Abans d'agafar-lo vam estar informant-nos i llegint per internet (Article Uber) i ens vam decidir un poc atemorits pel que poguera costar-nos... l'aplicació estimava uns 15RM (3'5€) però ja sé sap el que passa amb les estimacions... No ens fiàvem massa i més d'una cosa amb la que no teníem experiència.

Tot ix perfecte, el conductor amb un cotxe impecable ens arreplega en Amanjava i ens deixa en l'albergue en el Chinatown de Ipoh, 11km, 15RM i per ser la primera vegada que utilitzem el programa Uber tenim un descompte total que paguem 5RM!!! (1€ i pocs cèntims). Mamma mia!! Quin descobriment!!! Iván, ya hemos vuelto a caer... otra vez con chófer privado!! 😆🙈 

 

El Bean Residence Hostel el regentava una xina amb un anglès prou indexifrable, així com el meu, per tant ens vam entendre la mar de bé! Ens ofereix allotjament en habitacions compartides però separades, xics i xiques, a 15RM la nit per persona i acceptem, la doble era massa cara (120RM les dues nits) i aquesta opció ens ixia per la meitat!! Y aquí hemos venido a jugar! Y hay que recuperar el presupuesto de Índia!! Jajajaja 

Al final, la primera nit l'únic xic era Iván i jo vaig dormir allà i la segona nit l'única xica era jo i Iván va dormir en mi. En llitets amb un colxó com una taula de tallar sushi!!! Jajaja Però molt bé!!

Ipoh no tenia res per visitar tret de la ciutat vella i els seus carrers amb street art. Mira que m'agrada aquest art urbà!! M'encanten les parets velles i brutes decorades amb pintures de lo més imaginatives!!!

 

 

I apart d'això i la pluja que ens ha acompanyat aquests dies, ens hem dedicat a tastar la gastronomia del país!! Jajaja

 

 

I tret d'algun plat com aquest fet amb "gachas de avena y casquería de cerdo" que a Iván no li va triomfar res, a mi sí, aquí hemos venido a jugar Iván, hay que probarlo todo!!! Jajajaja Tot estava bò, però de moment hem provat sobretot xinés i indis, no hem trobat restaurants amb menjar típic de Malàsia o fussió, l'únic aquest postre... Ple de coses... que no sabria descriure... Fruites, cereals, gelat de 3 tipus, i més porcaetes!! Jajaja Estava tremendo!!!! 

 

 

La resta del temps hem aprofitat per comprar vols, mirar rutes, llegir, jugar i xarrar anglés amb una taiwanesa i dos malayos! 

El dissabte 28 pel matí vam agafar el bus per a anar a Tanah Rata, un poblet de les Cameron Highlands. 

Aquesta zona està molt explotada per al turisme de la zona i ha crescut molt en els últims anys. No deixen de construir súper edificis allà enmig que no pinten res i hi ha un munt d'hivernacles de maduixes, granges de papallones, abelles, plantacions de te i tot el que pot atraure als turistes malais. Però sense cap dubte, el que més els atrau a ells és la temperatura de 22-24° súper confortables front als 30° amb molta humitat que soporten ells cada dia, per això el cap de setmana... Busquen refrescar-se!!!

El dissabte després d'instal.lar-nos en el Karl's Travellers Lodge, aprofitant que la pluja va decidir donar-nos un descans, vam anar a explorar la zona fent una excursioneta a les Robinson Falls. Curtet, 2km l'anada solament perquè ja no era hora de fer trekings més llargs.

 

Les vistes des de la nostra habitació!

Era la primera vegada que entràvem en vegetació de jungla i ens va encantar!!

 

 

No és George de la Jungla, és Iván, podieu confondre-vos amb els abdominals...!!

 

 

Al dia següent vam anar a una fàbrica de té, però volíem fer-ho per lliure, al marge de les mil agències que ofereixen tours per la zona. Vam pillar el bus local fins a una intersecció que ens deixava a 3'5km caminant costera cap a baix (bien!) de la fàbrica i a més a més ja havíem llegit que les vistes eren impressionants perquè hi havia totes les plantacions de te. Jutgeu vosaltres mateixos!

 

 

 

 

Iván diu que eixe paisatge no li impressiona, que li agrada més la jungla! Però a mi m'ha paregut molt bonic i diferent del que havia vist fins ara!!! A la jungla anem la setmana que ve una altra vegada i a plantacions de te ja no, que jo sàpiga!!! 

 

Una vegada arribes a la fàbrica han fet una terrassa on pots provar el te, espectacular! Tot i que està a rebossar dels 40000 malayos que han anat amb cotxe fins allà!! Caminant pocs!! Però hem gaudit molt de les vistes i hem parat a fer mooooltes fotos!! :D Qué gozada, pensa Iván!! Jajajajja

 

Realment, les vistes des d'ací mereixen la pena! I ell això també ho comparteix!! 

 

I ara solament... Todo lo que baja vuelve a subir... Així que sí amics, 3'5km de pujada baix la solana per tornar a pillar el bus! Al principi estava una miqueta de malhumor, esperava que algun cotxe s'en penedís de nosaltres i ens portara, però clar... Tots anaven plens, i quan dic plens ací, és que van 7 o 8 en el cotxe i amb els xiquets damunt!!

Després el camí no se me va fer res dur ni pesat! Prueba superada!! Bien!!! 

 

Pròxima parada: Penang! Ací estarem uns 5dies aprox fent coachsurfing per primera vegada!! 

KUALA LUMPUR, WELCOME TO MALASIA

Doncs ja hem canviat de país. Estem en Malàsia.

Teníem ganes, per una part, de començar el viatge de veritat, nosaltres sols amb les motxilles, en bus, en tren i buscant-nos la vida!! Però per altra, he de dir que he pensat molt en Índia i inclús l'he trobat a faltar en alguns aspectes!! (En el soroll i la merda no ehhh).

Aterrem a l'aeroport de Kuala Lumpur KLIA2 i ens posem a prova, primer impacte de calor i humitat del 90%, aquests 30º jo diria que ja no ens els traiem de sobre en mesos... No queda una altra que acostumar-se!!

Agafem el bus per a anar a Chinatown on tenim l'hotel i exactament el que havia llegit... El bus és l'Antàrtida!!! Menys mal que encara no hem guardat els tallavents!!! Jajajaja bah! Esto está chupao!!!

En el paisatge del trajecte ja observem un verd increible, palmeres i vegetació de tot tipus al voltant de la carretera. Hem arribat al tròpic. Kuala Lumpur, la capital, és una ciutat construida pels miners i els buscadors d'or xinesos fa pràcticament dos dies, a finals del s.XIX. Per això encara s'observen per tota la ciutat restes de jungla, arbres enormes i verd! També ajuda molt a conservar-ho la pluja...

Arribem a l'hotel fàcilment, sense soroll, sense caos, només moltes obres i carreteres. En aquesta ciutat tenen prioritat els cotxes abans que els vianants, però com a mínim tenim voreres, bien!!! ^_^

 

Visitem Chinatown que la tenim al costat del nostre hotel, el Leo Leisure Hotel i el primer que fem és provar la gastronomia malaya, que diuen que és la millor del sudest asiàtic! I vaja que sí!!! 

 

 

 

Quins homenatges ens hem donat!!! Açò està boníssim!!! I tens per a elegir entre xinés, indi, malayo o fusió, perquè ací la convivència de cultures i religions és la reina!!

 

Em sorpren veure com nosaltres, que ens creiem els més avançats, el primer món, els llestos, els que tot ho fem bé, els que tenim la millor dieta i la religió més avançada, ens quedem alucinats quan veiem que les dones amb hiyab (o vel) ací no cuiden xiquets, ancians o netegen, sinó que també van a la universitat, treballen en oficines, en hospitals i altres feines de bona consideració social. Així com els xinesos no solament tenen restaurants/bars o negocis de tot 1€ o els indis regategen o contemplen la vida. Tinc la sensació de que ací, sigues qui sigues, tingues el color de pell que tingues i li reses a qui li reses, tots tenen les mateixes oportunitats. La gent no es preocupa de que el seu fill vaja a l'escola amb gent de pell fosca o amb vel. Ací això és el normal... Això em fa plantejar-me "lo" súper avançats que som nosaltres....

En un mateix carrer pots veure un temple xines, un hindú o una mesquita, és genial!!! :-D

 

 

 

 

 

També ens hem apropat a la plaça de la Merdeka (Independència), on vaig fer una miqueta d'estàtua en plan Cristóbal Colón, ^_^ És la zona colonial.

 

Es nota que és una ciutat del 1r món que diuen perquè està plena, a rebossar, una cosa increible de centres comercials. I no penseu que com els "nostres" no... Plantes i plantes en plan com 2 o 3 Corte Inglés un a sobre de l'altre... 

 

Un, el Berjaya Times Square, inclús tenia un parc d'atraccions dins amb muntanya russa amb luppings inclosa!!!! Bocabadats ens va quedar mirant allò!!!

 

Suposem que per la calor i les pluges ací els negocis estan dins dels CC, botigues, perruqueries, supermercats, spas, cibers, locutoris, xe de tot!!! Al carrer hi ha hotels, llocs per menjar, botigues en plan souvenirs i mercadillos i food courts, l'estrella d'ací. Són llocs per menjar, rotllo el mercat de la princesa. Està tot envoltat de xiringuitos de menjar i al centre ple de taules. Tu compres el menjar on vols (un plat exquisit com Chicken Rice, Satay, Noodles, Beef Soup, Roti, etc per 7-10 RM Ringgits, menys de 2€, i a jalar!!!).

 

Com a ciutat moderna que és, no podia faltar la zona financera amb el símbol de la ciutat, les Petrones, dos torres bessones que fins al 2004 van ser les més altes del món. Les va dissenyar l'arquitecte argentí César Pelli i les van construir una Corea i l'altra Japó i com a bons rivals que són, van competir per veure qui l'acabava abans i va guanyar... Corea!!! Jejeje

 

 

 

 

Per últim, mencione les Batu Caves, i no Julia, no són les coves de Batman, com creia també Iván ^_^  Són uns coves al nord de la ciutat amb un temple hindú a dintre. Impressiona molt l'estàtua de l'entrada i les 272 escales que s'han de pujar, però dins està massa nét... No sembla hindú...

 

 

Serà que trobem en falta també la brutea india??? Jajajaja ^_^ 

GASTOS INDIA

Más de lo que queríamos en principio!!! Pero bueno! 

Es obvio que este viaje puede ser mucho más barato si te mueves en transporte público y si sabes regatear. 

Para lo primero no estábamos preparados, nos dimos cuenta el primer día que llegamos a Dehli, demasiado pronto en nuestra "primera" experiencia como mochileros. 

Y para lo segundo... ejem... Pues a mi se me da muy bien negociar pero por internet... Cara a cara... No es lo mismo... No puedo, no se. También el hecho de no conocer el precio por el cuál se venden las cosas... La falta de información, etc. lo hacen más difícil. Además para regatear bien hay que dedicarle tiempo y ser paciente, primero recorrer todas las tiendas o restaurantes e ir preguntando precios, hasta hacerse una idea por cuánto lo venden, y nosotros en cambio, somos bastante impulsivos...

 

En fin, que ahora no nos arrepentimos de haber contratado un conductor, creemos que está bien para visitar mejor y aprovechar más los días en India pero seguro que sabiéndolo con antelación, no lo habríamos hecho con esa agencia y tampoco habríamos cogido los hoteles... Que nos han cobrado 30€ por día en hoteles que igual valían 10€ si llega... Las comisiones de las.... 

Con la agencia negocias los destinos que quieres ver, el orden, cuántos días en cada sitio, etc. Lo hacen a tu gusto y lo personalizan. Lo que nos pasó a nosotros es que todo fue súper precipitado, en menos de 2h y no sabíamos ni a los hoteles que íbamos! Era sorpresa!! Y en el caso de algunos... Menuda sorpresa!!!

Ahora sí, la pasta total que hemos gastado en India:

Tour con conductor clase C (la más baja) que incluye:

• El conductor con los gastos pagados de gasolina, peajes, dormir y comidas.
• Todos los traslados por la ciudad y el último día hasta el aeropuerto.
• Los hoteles de gama baja.
• El safari al desierto.
• Las tasas y comisiones. 

Total tour: 61.000RS 2 personas

EN euros: 872€ 

A parte de esto sacamos: 25.000RS para las comidas, las propinas y los monumentos a visitar. 

TOTAL: 86.000RS  

En euros: 1.230€ 2 personas

Si dividimos el total entre 17 días que hemos estado sale a 73€ al día entre los dos. 

Sí, nos hemos salido del presupuesto previsto (40€ al día para los dos) pero es lo que tiene ir en coche privado y pagar una comisión altísima a una agencia!! 

Si lo vemos desglosado se ve que el gasto ha estado en el conductor y en el alojamiento, muy desorbitado para ser India. 

 

A partir de ahora habrá que ponerse las pilas, viajar más lento y en transporte público!!! 

SENSACIONS D'ÍNDIA

Entre la Índia i la resta de països del món que hem visitat hi ha un gran escaló que separa dos móns radicalment diferents, i això engantxa!!!!

No solament pel tema econòmic, la realitat és la mateixa a nivell mundial, els rics són molt rics i els pobres molt pobres, però ací la classe mitjana, comparada amb nosaltres, també és pobre. Em referixc més bé al shock cultural que suposa viure en un entorn radicalment tan diferent encara que solament haja sigut per unes setmanes. 

Índia és un país de contrastos en 4K, històries vives, espiritualitat plena, multireligions hinduisme, musulmana, sihj, budisme, el tot i el res, la brutícia, els palaus de màrmol, els saris i les joies, els colors, els aromes, els sabors... L'essència del país que et trenca els esquemes. 

 

A més a més, hem tingut la sort de passar ni que siga de puntetes pel dia a dia d'una família Índia com la de Mohammad o la de Billy i Joe, los chicos del desierto; i hem descobert que en el fons no som tan diferents. Estimem, riem, necessitem a les nostres famílies, ens busquem la vida professionalment, etc. Potser en l'única cosa que ens diferenciem siga en les necessitats perquè al cap i a la fí ells necessiten molt menys per a ser igual de feliços o d'infeliços que nosaltres.

 

Creíem que havíem fracasat en l'intent de motxillers amb el fet d'haver llogat un tour amb conductor privat. 

Buscàvem l'experiència no de fer turisme (patejar la ciutat i provar el menjar típic) sinó de viatjar, compartir altres cultures amb persones en les que tenim molt en comú i a la vegada tan poc... I ostres... Sembla que ho hem fet igualment!!!

 

Estem molt contents d'haver-te conegut Índia, encara que de vegades ens hages tret de polleguera!! Hem aprés molt i solament podem dir: 

Dhaniavad!! 

Gràcies!!

 

Què he après d'Índia (Natàlia):

• Que per molt que llisga o m'informe prèviament una no està preparada per al shock que suposa.

• Que no es necessita tant ni per a viure ni per a ser feliç. 

• Que tenim moltíiiiiiiiissimes comoditats que hem de valorar.

• Que l'amabilitat de la majoria dels indis és enorme! 

• A no tindre tanta por als animals. 

• A cagar en qualsevol lloc, en un bany brut, en el desert, etc. Crec que això ho havia millorat molt ja en Espanya però ara estic a un nivell molt alt!!! Roçant l'excel.lència!!!! 

• A regatejar ni que siga una miqueta millor... 😐 No ho tinc superat del tot però poc a poc!! Jejeje

• A no posar-me tan nerviosa davant de les mirades constants. 

• A ser forta en els moments de debilitat (hem de seguir treballant-ho). 

• Que és importantíssim saber realment de que parlen i com són altres religions per poder entendre el món.

 

Qué he aprendido de India (Iván):

• A que debo informarme del sitio donde viajo antes de ir (sobretodo en un viaje así, para evitar posibles engaños y no dejarme nada importante por el camino).

• Sobre una nueva cultura con tradiciones muy diferentes a las nuestras, con todas sus rarezas, pero que han conseguido engancharme.

• A ver de primera mano lo poco que puede necesitar una persona para ser feliz. (Y espero que a mi vuelta, siga recordándolo...)

• Muy poco a poco, a ir soltándome con mi pobre inglés, a ver si en todo el tiempo que me queda, consigo hablar un poquito más...

• A que para conseguir las cosas al precio que toca hay que enfrentarse cara cara al regateo.

• A no separarme NUNCA de mis objetos personales de valor (documentos, dinero y aparatos electrónicos).

AGRA I EL TAJ MAHAL

Al son de Volare dels Gipsy Kings em trobe de retorn a Dehli després de visitar Agra. Ja sé, quina BSO menys poc apropiada per a un viatge per Índia, no? Ja sabeu que el meu gust musical és bastant peculiar i les meues mescles molt variadetes... 😂 

La Índia continua fent-nos sentir extranys,  sorpresos i decebuts, tot alhora, una de cal i una de arena. Continuen intentant enganyar-nos. El tema de l'agència i el conductor no està resolt, entre ells no s'apanyen i a nosaltres cadascú ens diu una cosa, no sabem qui ens enganya... 

En fí, que ens sentim una mica tristos per la situació, volíem passar 2 nits a Agra i una a Dehli perquè volíem veure amanéixer en el Taj Mahal i com els divendres tanca, si no ens quedàvem dues nits no podíem entrar al Taj a 1a hora, però l'agència havia reservat a la inversa, 1 nit en Agra i 2 en Dehli, així que no ens quedava una altra que visitar el Taj Mahal el dijous quan arribàrem de Jaipur. 

Al final vam arribar a Agra ahir per la vesprada, i després de dinar en un Family restaurant per 1000RS (quan normalment ho fem per 400RS) on ens va deixar Mohammad i ser de nou estafats vam pensar, bé no passa res, anem a veure una de les 7 meravelles del món.

Llavors, pagues 2000RS (tots els preus de les visites als monuments d'Índia han pujat, no tenim clar si és per nosaltres que tenim pinta de maharajàs occidentals o panolis mochileros o perquè realment han pujat... 😂) per entrar al senyor Taj Mahal a les 15:30h fer una cua de 20min homes i dones per separat. 

Entres... i tot es difumina... T'oblides de tots els mals, els enganys i les estafes. No t'importa per a res haver pagat 2000RS front a les 40RS que paguen els indis perquè això que veus front als teus ulls és una autèntica meravella...

Veus, Julio sonant al mp3 m'alegra: Al final las obras quedan, las gentes se van, otros que vienen las continuaran, la vida sigue igual... 😂😂 

 

Entres per aquesta porta, la simetria ja des del principi, quan estàs a la porta del mig, el veus, al fons, com si fos un quadre, amb una mística boira de fum, de contaminació, que solament s'aprècia desde lluny.

 

Aquesta foto està feta després, quan ens n'anàvem, per això el cel està més fosc. 

Felicidad, que bonito nombre tienes!!! La llista continua i La cabra mecánica posa les paraules al que sents quan entres i el contemples sencer. 

 

Anem apropant-nos, igual que les 200.000 persones que deuen haver ací!!

 

Per un moment creiem que no estem en Índia, tot està net, hi ha gespa, l'aigua de les fonts és clara i transparent, hi ha papereres. El temple de l'amor és molt estimat pels indis.

Però amb paciència es pot fer una bona foto... Simetria pura. 

 

I arribes baix, impressiona "lo" enorme que és! Cada detall, cada pintura, cada símbol, cada lletra àrab, què dirà? 

 

 

 

Decidim quedar-nos allà fins a que ens tiren. No ens cansaríem de mirar-lo... Ni de fer el tonto fent-nos fotos!! 😂😂😂

 

Li peguem la volta i comprovem que les 4 cares són exactament iguals, solament canvia la llum.

 

Al final no hem vist amanéixer com volíem però hem vist un capvespre impressionant!! I al cap i a la fí, és el meu moment del dia preferit!! Un més per a la motxilla!!! 

 

I acabe d'escriure aquesta entrada amb La quiero a morir versió de Muchachito.... Casualitat?? En aquest cas sí! Però es que parlem del temple de l'amor... la declaració del maharajà a la seua 3a dona que va morir en el part del seu 14è fill amb solament 25anys. 

Iván yo espero que me quieras pero tanto como pa' parir 14 veces... No fa falta!!! 😂😂

 

Good luck! 😘

PD: Y no te olvides del apoteósico final del día de ayer, en un pedazo de hotel, sin WIFI, con humedades en la habitación y baño, que hasta la cama estaba húmeda, dándonos el gran banquete para cenar de las sobras de la comida del medio día, compartiendo el tenedor que menos mal que se me ocurrió robar sentados en la húmeda cama, vamos, un final digno de las mil y una noches... Pero aun así, nunca podrán con nosotros!!

PD 2: tsssss Això no fa falta contar-ho!!! Iván, por mil y una noches más así contigo!! 😊 Don't worry, be happy!!!