dimecres, 19 de juliol del 2017

2 DIES EN CHICAGO

El 18 de juny vam creuar tota Minesota, part de Wisconsin i un tros de Illinois fins a arribar a la ciutat dels vents, la capital de la màfia italiana dels anys 20 i la cuna de l'arquitectura moderna: CHICAGO.

Ací vam trobar per fer couchsurfing en una casa en el barri latino. L'anfitrió era un xic de Puerto Rico que li deien Iván, però en eixe moment estava de viatge per Europa i ens va rebre el seu company de pis Jorge, que per feina va parar ben poc per casa. Total que realment amb qui ens vam relacionar va ser amb un altre xic que feia couchsurfing de Colombia, amb el que vam estar xarrant tota la nit, sobre el seu país, sobre el nostre, sobre latinoamerica, sobre els EEUU, sobre els viatges, etc. Molt interessant, com sempre!


Vam arribar per la vesprada, sobre les 16h. Vam deixar les maletes a casa i vam agafar el metro (que com no, estava en obres) per anar al centre. Volíem visitar el més important, la zona de The Loop, on es troba el Millenium Park, els teatres i els gratacels més importants.




El MILLENIUM PARK, és realment bonic, a més d'una zona verda al mig dels gratacels, és un lloc ple d'art, d'escultures i llocs preparats per a l'oci i entreteniment dels ciutadans i ciutadanes.



La CLOUD GATE de Anish Kapoor, un fresol gegant que reflexa simètricament l'skyline del Loop i a tú mateix depenent d'on et poses.




La CROWN FOUNTAIN, del català Jaume Plensa projecta les cares de distints habitants de la ciutat de Chicago i de tant en tant obrin la boca per llençar l'aigua, per tant no cal dir la gran espectació que causa entre els més petits de la ciutat.


A prop d'aquestes dues obres d'art es troba també el JAY PRITZKER PAVILLION, un auditori dissenyat per Frank Gehry que en estiu reuneix a molts chicaguenses per gaudir de concerts a l'aire lliure. Nosaltres no vam poder veure cap :(


Al costat estan els jardins de LURIE GARDEN un oasis de plantes aromàtiques i flors al mig de la ciutat.


El BP BRIDGE, també dissenyat per Frank Gehry, és un pont que recorre el Millenium Park fins a la zona més d'oci on es troben els rocódroms, els columpis i altres parcs per als més petits.


En aquest parc està també el ART INSTITUTE OF CHICAGO, considerat un dels millors museus del món, però no vam poder entrar perquè tanca a les 17h de la vesprada.


Vam recórrer els carrers del Loop fins a la Willis Tower, la més alta de la ciutat, amb el mirador del balcó de cristall, però no teníem diners per pujar dalt, així que veient les vistes de baix a dalt ens vam haver de conformar.



També ens va cridar l'atenció el Federal Center, de Mies van der Rohe amb l'escultura de Calder a la plaça. Així com altres escultures pel mig de la ciutat, m'agrada molt aquest aspecte artístic!




Per a rematar el dia, vam anar a Giordano's Pizza per provar la famosa deep pizza de Chicago.


Realment bona!!!! Ens va encantar!! I això que sempre diem que som de massa fina... La quantitat de formatge que porta ens va deixar la boca aigua! I en una pizza xicoteta per als dos hi ha més que suficient!! jejeje

Al dia següent vam seguir recorrent la ciutat: el NAVY PIER, que és un moll recreatiu, per dins ple de botigues i restaurants comercials, i per fora amb terrasses i llocs per descansar.




Un lloc molt agradable per passejar.



A la noria òbviament tampoc vam pujar, jajajaja.


La MAGNIFICENT MILE, la zona més comercial i de botigues pijes, el Passeig de Gràcia Chicaguense. El millor? Creuar el DuSable Bridge sobre el riu de Chicago i veure els gratacels.





La WATER TOWER i la PUMPING STATION són dos dels pocs edificis més antics que van sobreviure a l'incendi de Chicago de 1871.


Vam vorejar el llac Michigan fins al LINCOLN PARK, tot i que la millor opció hauria sigut fer-ho amb bici (hi ha bicis públiques per tot arreu).





Finalment vam tornar fins al centre i ens vam dedicar a "callejear" que és el que més ens agrada. No teníem ni temps ni diners per fer visites a museus o altres activitats, així que les nostres cames i els nostres ulls van ser els principals motors de viatge d'aquesta ciutat, i ben bé que la vam disfrutar!






Chicago ens ha encantat!!!

dilluns, 17 de juliol del 2017

DE BADLANDS A SIOUX FALLS

El 17 de juny vam atravessar l'estat de Dakota del Sur per la Interestatal 90 i vam anar parant en els pobles que més interessaven.

Primer: 1880 TOWN, un poble autèntic de l'època de l'oest.

La veritat és que ens va paréixer súper autèntic i molt interessant! :D

Així era per fora, estava al costat d'una gasolinera.


L'entrada li la compraves a un autèntic cowboy, orgullós de la seua terra i de la conservació de la seua història. Ens va explicar que gairebé tots els edificis són originals de l'època i que en un d'ells hi havia objectes i memorials en honor als indis.



Una vegada visites el museu ple d'objectes ja entres al poble en sí.


I sembla que ens hem teletransportat en el temps... És com estar dins d'una pel·lícula!



Típics graners on s'amaguen sempre sota la palla.



Els bidons d'aigua encara es veuen en totes les ciutats americanes. 


Aquest senyor anava passejant-se pel poble i portava a la gent en el carro de cavalls.


Les botigues estaven encara amb els objectes de l'època i supose que amb la mateixa pols... jajaja



El saloon estava decorat amb ninots i a l'escenari hi havia una cabaretera d'uns 75 anys cantant acompanyada per un pianista. Un show digne de veure.


M'encanta el cel que ens va eixir, va fer el panorama més autèntic encara, si es que això era possible...





La gent que volia es disfressava i feia la visita pel poble sentint-se els més vaquers del lloc, com el cas d'aquesta família. Ens va fer molta gràcia veure com reien i lo' bé que s'ho van passar! jajaja


Mira Jonh Wayne:


Només li falta el banjo i l'escopeta.

El presoner i la sheriff del condado.



Després de fer la mona prou en 1880 town, vam seguir la ruta fins a Murdo, un poble en el que vam veure una col·lecció de cotxes antics, però com entrar al museu era tan car, ens vam quedar en veure els més vells que hi havia aparcats fora. jejejeje


Creuem el riu Missouri per CHAMBERLAIN.


Seguim fins a Mitchell, un poble famós pel seu CORN PALACE, un palau fet en dacsa! 

És increible l'extravagància dels americans i a la vegada digna d'admirar en alguns aspectes. Un palau de dacsa, com no, el més gran del món! (Jo diria que l'únic... jajajajaja). 


Doncs cada any quan passa la temporada, amb les panotxes que sobren o es fan mal bé, les tinten, elegeixen un tema i decoren totes les parets exteriors. 
Aquest any el tema era l'era del rock i en els panels es veia a Elvis i a Jimmy Hendrix entre d'altres.


En aquest lateral encara estaven acabant de decorar. 

Sí, és molt surrealista, però forma part de la seua història... Porten fent aquesta decoració des de l'any 1890 qué vas a dir-lis quan entuassiasmats veuen que eres d'un altre país i estàs allà en South Dakota visitant allò i et pregunten: què t'ha paregut? emmmmm solament pots respondre: it's unic in the world!!! jajajaja


Però ahí no acaba tot! El Corn Palace, per dins, és una pista de basquet i un escenari per a grans events i concerts. Pista que normalment fan servir com a mercat de paradetes (el merchandaising' no sé com s'escriu) jajajaja Deveres, unic in the world!!! Totally!! jajajaja

El millor la col·lecció de barrets de pelutx!


Continuem a la carretera, passem per Sioux Falls, que no té res, però ens apropem a les cascades.


I seguim uns quants km més fins a Fairmont (Minesota) per estar més a prop de Chicago al s'endemà.