dilluns, 7 d’agost del 2017

4 DIES EN NOVA YORK

El final del viatge, l'últim destí, la nostra ciutat preferida: Nova York!!!

Aquesta era la tercera vegada que visitàvem la gran ciutat així que ens vam dedicar a visitar aquelles coses que ens havien quedat pendents les altres vegades i a repetir les que més ens agraden! jejeje

El primer dia vam arribar a Brooklyn a casa dels nostres amics Rachel, Eric i Isabel. Ens tornàvem a veure des del 2015 que vam fer l'intercanvi de casa. Quina il·lusió! Sense dubte és el millor de viatjar, conéixer a gent local, conversar i fer amics! Com era final de curs, ells dos, mestres, anaven una mica liats i vam quedar per a sopar una barbacoa a casa el dijous 22 a la nit (bueno, nit, a l'hora de sopar d'ells... a les 18h!! jajajaja)

Així que els primers dies els teníem lliures i vam anar directe a la zona de Brooklyn Heights Promenade per veure el meu volgut skyline de Manhattan! jejeje

Vam caminar fins al Shake Shack de baix del Brooklyn Bridge, ens vam pillar els menús per emportar i ens vam anar al parc de Main Street de Dumbo per a menjar-nos-les i gaudir del capvespre neoyorkí, però abans vam parar en el carrer Washington St amb Front St perquè des d'allà es veu el Manhattan Bridge amb l'Empire State al mig. Una vista molt famosa en la galeria de fotos de la ciutat.


Allà asseguts per tercera vegada, ens sentíem quasi com en casa, feliços, afortunats i valorant les nostres decisions, pensant amb tot el camí recorregut en els últims sis mesos i el poquet que quedava... Teníem ganes de tornar, perquè ja estava ahí, i trobàvem a faltar a la nostra família i als nostres amics, però també pensàvem que no ens haguera importat per a res seguir, si no haguerem tingut els bitllets de tornada, no hauria passat res per haver continuat uns quants mesos més per ahí. Ja ens havíem acostumat a la vida nòmada i ens agradava.


Quan un està agust, pot permetres pensar, divagar i imaginar! Hi ha poques més preocupacions :D


Al dia següent, 21 de juny, ens vam tornar a menjar la Bagel de salmó i crema de formatge per a desdejunar en el Pick a Bagel 1101 de Lexington Av. (la millor bagel que he provat en ma vida!).

Després vam tornar al museu del MET, un dels meus preferits del món! Solament vam estar 4h recorrent-lo i això que vam seleccionar les sales que més m'agradaven!! jajajaja






I per fí, vaig poder visitar la terrassa amb les millors vistes al Central Park! Quina passada de lloc!





Vam baixar caminant pel Central Park i la 5th Ave fins a Bryant Park.

Volíem tornar a la Public Library perquè l'última vegada la sala de lectura Rose Main estava en obres. Per fí la vam poder veure!!


Vam repetir també el Halal Guys que vam menjar en unes tauletes entre gratacels, com si fórem autèntics neoyorkins! jajajaja

A continuació, tot i que estàvem esgotats de caminar, vam anar a la Central Station a buscar la Whispering Gallery, que les anteriors vegades no havíem trobat! Aquesta vegada vam ser pacients i vam preguntar a una treballadora de l'estació que molt amablement ens va acompanyar entre el laberint i la gentada que allà s'acumula.



Sí, és cert que s'escolta perfectament d'una punta a l'altra!

Per a coronar el dia vam anar a la zona del World Trade Center. És un lloc que mai m'havia atrevit a enfrontar, la primera vegada perquè encara hi havia moltes obres i feia molta calor, la segona perquè no sé, no era una cosa que em venia de gust enfrontar, però ara sí, era el moment. Forma part de la seua història i s'havia de veure.



Em va impactar molt, em va posar els pèls de punta, ningú com ells per a engrandir i exaltar-ho tot, triomfs i desgràcies.




L'oculum em va agradar, és llamatiu i ben característic de l'autor, però, a veure en quin problema ens sorprendrà l'obra de Calatrava... Serà un pufo més que reparar???




Després vam pujar al One World Observatory. És car, 26$ per cap si ho compràvem per internet (34$ en la pàgina oficial), però era l'única activitat que anàvem a fer i teníem ganes.





La presentació i les vistes, brutals!

Llàstima que estàvem esgotats de tot el dia i no teníem forces per a quedar-nos fins al sespost (que encara quedaven 3h més o menys). Així que el vam visitar amb la llum de migdia, ben roïna per a les fotos, però amb bona visibilitat per als nostres ulls.

El dia següent el vam dedicar a recórrer els nostres barris preferits, Chinatown, Little Italy, Greenwich Village, West i East Village.



Vam anar en búsqueda de tots els murals de paret que hi ha per ells i em vaig fer totes les fotos que em van passar pel cap.



No ens podíem perdre The Cage, una pista de basquet de carrer enmig de West Village, així com la Jefferson Market Library, on vam descansar una horeta o dos, amb l'aire acondicionat! Caminar tants km al dia és cansat, però ens val la pena!

Després de dinar vam tornar a casa perquè eixe dia teníem la barbacoa Healthy amb els nostres amics i anfitrions!


Vam xarrar molt, sobre els sistemes d'avaluació dels mestres, sobre les metodologies, sobre Trump... Pobrets, es tiraven les mans a la cara avergonyits quan els preguntàvem que perquè Trump era el president dels EEUU. Ací hi ha de tot, com a tots els llocs, no tots els americans estan bojos, ni tots són tal o qual... Els prejudicis és millor deixar-los a casa perquè et pots sorprendre de tot!! jejeje


Va ser una vetllada encantadora i tan de bò ens tornem a trobar!! Tot i que amb el que a ells els agrada Barcelona, seguríssim que ens tornem a veure!! jejejeje

L'últim dia de Nova York, i l'últim dia del viatge el vam dedicar a tornar a recórrer el barri de Chelsea, The High Line, el Whitney Museum Of American Art (que finalment no vam entrar perquè els divendres és gratuït però a partir de les 19h) i el Soho. Patejar, patejar i més patejar! Nova York és una ciutat per descobrir caminant perquè lo millor està als seus carrers!


El nostre avió de tornada eixia a les 23h des del JFK, vam agafar una espècie de Uber però de companyia latina que ens van recomanar Rachel i Eric i des d'allà, des del cotxe, amb la nostra motxilla, acomiadant-nos de la nostra ciutat predilecta, però amb molta més enyorança i pena perquè sentíem que ens acomiadàvem d'alguna cosa molt més gran, d'un viatge llarg, d'una vida nòmada, d'un temps de llibertat i de cumplir somnis que ens havia conquistat. Tornàvem a casa, amb moltes ganes, però amb molta pena de deixar aquella vida que havíem portat els últims mesos.



Com seria la tornada a casa? Què ens esperaria a l'arribar allà?

Un viatge perfecte solament podia acabar d'una manera perfecta.

2 comentaris: