Des de la nostra Guesthouse en Chiang Mai vam pillar la combinació de minivan fins a Chiang Khong en la frontera i després el vaixell lent pel Mekong fins a Luang Prabang.
La minivan, 7h de comoditat pura com veureu en la foto, feia una paradeta en Chiang Rai per poder visitar el temple blanc, un temples bastant modern, de 1997 dissenyat per ... La veritat és que tot i exagerat i surrealista, és impressionant de veure!
A Iván no li agrada fer fotos i tampoc eixir, però es veure la xorrà més monumental que hi haja i allà que va, inclús és capaç de possar tal qual model per simular una conversa amb esta espècie de Power Ranger Budista!!! (i si li preguntes et contestarà: "pos no estaba guapo ni ná") En fí!! Qué anem a fer, hi ha que voler-lo igual i m'alegren les seues xorrades encara que tinga que enfadar-me per a fer una foto desent!! 😂😂 XD
El viatge continua fins a Chiang Khong i allà ens fem amics de dos catalans, Edu i Marc.
Canviem 3 vegades de guesthouse perquè jo creia que havíem contractat una doble, així que per demanar... La primera enlloc de donar-nos habitació com a tot el món, ens envien a la terrassa de dalt on havien apanyat un zulet amb un colxó enterra i un ventilador de ferro ja marró dels anys de la guerra, sense bany, així que.... No!
Ens canvien a un altre, més al centre del poble, en el que estaven els catalans. En una habitació compartida amb lliteres. Emmm no! Portem ja 5 dies de lliteres, jo vull la doble que m'han promés!! Ara ja no em calle!!
Total que a la tercera va la vencida, ens tornen a canviar i aquesta vegada ens toca una guesthouse exòtica, amb vegetació, piscina i cabanes de fusta! Damunt de doble, bonica!! Yujuuuuu!! Eis, qui no plora no mama!!!
Quedem amb Edu i Marc, per a anar a sopar, xarrem i riem una bona estona!!
Al dia següent ens toca matinar, hem d'anar a desdejunar a la 1a guesthouse i allà i tailandés molt sabut amb un bon bussines, ens solta un rotllo de 30' per a que canviem baths o dolars a kips laosians perquè en Laos el caixer et cobra 10$ cada vegada que treus diners... Inclús va dir que si no teníem baths que traguerem del ATM que la comissió de 200thb tailandesa era millor!! jajaja ja no ens la colen tan fàcil, ja!! Nosaltres havíem canviat solament el que necessitàvem, 20€, a kips i en l'altra guesthouse, més endavant vam descobrir que vam fer bé!
La minivan ens porta a la frontera. Passem la eixida de Tailàndia i ací hem d'esperar a un bus que creua per un pont el Mekong i ens porta a la frontera de Laos. Aquest pont solament es pot atravessar amb el seu bus, no caminant, no en taxi, ni tuc-tuc ni res. Lo' curiós és que l'últim bus ix a les 10h i l'aduana tanca a les 16h.... No sé qui anirà allà d'11h a 16h... Coses de l'organització asiàtica...!!! 😂😂😂 XD
Passem el control de passaports de Laos i paguem 35$ per cap per la visa. Una altra minivan fins al poble, també sobradeta d'espai. El seu concepte de clar que hi ha puesto'!!! Perquè no un més!????? És molt ampli!! Jajaja
Perquè en el barco anàvem exactament igual, bé jo m'atreviria a dir que pitjor!!!
Seguid subiendo chicos!!! La señora con las macetas, el vendedor con 3 bolsas de top manta llenas, las bicis las ponemos arriba en el techo! Pasen pasen! Pasen y vean!! Al nivell del camarote de los Hermanos Marx!! Jajajaja
Increíble pero cierto!!!
I les 7horetes de camí les passem llegint, escrivint, jugant, escoltant música, parlant, dormint i contemplant el paisatge!! Això sí, entre algun que altre estirament de cames, d'esquena o bufit de... estoy hasta el gorro!!!!
Però sí, val la pena el viatge en barco!!
Fem nit en Pak Beng, quan arribem hi ha un munt de gent esperant a la vora del riu per oferir-nos allotjament. Acabem agafant un per 50.000kips (5'5€) habitació doble i wifi, on vaig fer una colegueta a la que xocar la mà 1000 voltes...jajaja
El wifi... vos podeu imaginar, pa un poc de whatsap i poco más i l'habitació, bé, suficient, tenia mosquitera! Jejeje
Sopem en un indio, tenia un mono que te cagas! Ens ha costat car, però estava bò!!
I bona nit que demà matinem per tornar al vaixell i aquesta vegada volem agafar un seient normal!!
Unes altres 6-7 horetes fins a Luang Prabang que aquesta vegada es passen una miqueta més ràpid gràcies a que teníem un seient de veritat, de fusta i incòmode, però més espaciós! I a més de que anàvem més conscienciats!! Jejeje
