dimarts, 8 d’agost del 2017

CONCLUSIONS DESPRÉS D'UNA VOLTA AL MÓN

Després de 6 mesos de viatge, una volta al món, 3 continents i 12 països diferents, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia, Myanmar, Laos, Vietnam, Cambodia, Indonèsia, Austràlia, Canadà i Estats Units, ja estem a casa!!

Deixar tot enrere per a tenir-ho tot davant. Prendre la decisió de trencar amb la rutina, eixir de la zona de comfort i deixar de fer el que es suposa que s'ha de fer i aconseguir en la vida, no és fàcil. Després d'haver vist el que he vist i viure el que he viscut inclús m'he preguntat perquè no ho havia fet abans.

No negaré que he viscut una experiència darrere d'una altra. Tot ha estat molt intens i em quede amb la sensació de que he aprofitat el temps al màxim. He cumplit un somni, i crec que sí, que si un té clar el que vol, amb esforç i sent valent els somnis es poden fer realitat. Ens han repetit tantes vegades que el món és perillós, que al final dubtem i ens ho arribem a creure i resulta que quan eixim descobrim que està ple de gent meravellosa, perquè de totes les experiències viscudes, em quede amb les converses amb les persones. També, un dels descobriments més grans d'anar a conéixer món ha sigut coneixer'm a mi mateixa, tota una sorpresa! I es que em queda taaaaant per aprendre... Perquè sí, perquè les fermes conviccions de tota una vida desapareixen a 10.000km de distància i les vius en primera persona...

He viatjat en 13 avions, algun que altre tren, molts autobusos, ferris, tuc-tucs, rickshaws, motos, minivans (amb melons inclosos), en cotxe, en bici i en campervan.



He conegut gent meravellosa d'arreu del món amb la que he mantingut interessants converses: Mohammad (Índia), Siknee i Alia (Penang), Boon (Singapur), Mahou (Japó), Ramon i Evelyn (Mallorca), Guillem (Andorra), Ariel, Guy i ... (Israel), Hannah i Matthew (Suïssa), Caroline (Lituània), Javier (País Basc), Carme i Toni (València), Edu i Marc (Catalunya), Jero i Sandra (Madrid), Andreas i Shaskia (Alemanya), Jessica i Nirvana (Indonèsia), Nicola (Suïssa), Neko (Japó), Kiko (La Vila) i Bea (Brasil), Dan (Wisconsin), Milo (Mèxic), Jamie i Tony (Canadà), Carlos (Colombia) i molts més dels quals no recorde els noms o potser ni ens els vam preguntar! Gent de Georgia, Argentina, Chile, Xina, Austràlia, França, Turquia, Dinamarca, Suïssa, Korea, Taiwan, Estats Units, Mèxic, etc.


He dormit en cases de gent local que ens han obert les portes de sa casa a través de couchsurfing, en autobusos nocturns, en aeroports, en albergues amb habitació compartida, en guesthouses, en motels de carretera, en campervan i inclús en un sac de dormir al desert.



He vist, m'he atracat i he tractat amb animalets de tot tipus que no m'hagués esperat mai! Rates, camells, gossos, vaques, micos, elefants, aranyes da' pam, mosquits com a punys, peixos, taurons, ocells, lloros, cacatues, paons, gripaus, cangurs, koales, wombats, dingos, cocodrils, emurs, ossos negres, elks, marmotes, esquirols, coyotes, formigues vermelles i sí, els més perillosos de tots, les cucaratxes!



He provat tota la varietat de menjar que he pogut, des dels currris i picants indis, a les hamburguesotes d'EEUU. Noodles de tot tipus, arròs de tot tipus, cuina amb llet de coco, sopes, rollitos de primavera, pintxitos de carn, mango stick rice, shakes. Hem menjat quasi sempre food street, o de supermercat i picnic; hem conegut els Food Courts i algun que altre restaurant com el de Jamie Oliver en Brisbane.



He aprés a dir hola i gràcies en malai, tailandés, birmà, laosià, vietnamita, camboià i indonés. Tot i que probablement quan ens vegem ja ho hauré oblidat :D

He conviscut, conegut i intentat entendre altres religions i cultures i m'he adonat del poc que sé de religió i de lo' important que és saber-ne per poder entendre i empatitzar.


He vist amanéixer i posar-se el sol en un desert, en moltes illes, en temples patrimonis de la humanitat, en un volcà, en un llac, en grans ciutats, en l'oceà Pacífic, dalt d'una muntanya i a la vora de la mar.



He practicat snorkel, he muntat en bici, he pujat muntanyes i volcans, he fet kayak, he fet un treking de 3 dies, he nadat i fet snorkel en la gran barrera de corall, he visitat meravelles del món, he entrat en palaus de maharajas, en temples budistes, xinesos, hinduistes, mesquites i esglésies, he caminat per boscos i per la jungla i m'he estirat a la sorra d'illes paradisíaques.



He pensat i reflexionat, sobre mil.lions de coses, des de les més absurdes i intrascendents de la meua vida fins als problemes més actuals de la societat. I després de 6 mesos de viatge m'he adonat que l'únic que he trobat a faltar és a les persones.

El millor de viure el món a través d'altres realitats es veure la teua amb un poquet de perspectiva. Quan estàs en contacte amb tantes noves persones, vides, llocs i costums, valores la teua condició com es mereix. En lo' bò i en lo' roïn. Tots sabeu el que vull la meua terra, la millor terreta del món, i el que he descobert és que hi ha altres persones que pensen el mateix de la seua. Pot ser aquesta siga una forma dolça de sentir-se a gust amb el que un té. Són les arrels i les ales que m'han donat. Les arrels per saber qui sóc i d'on vinc, per valorar el que tinc; i les ales per volar, per eixir a conéixer i compartir altres realitats, vides i costums. Arrels i ales és el que senc que tinc i vull mantenir per sempre.

I tot això ho he compartit amb el meu company de viatge i de vida, sense ell, no sé si hauria estat capaç de fer la meitat de coses que he fet. Gràcies per acompanyar-me en totes les meues bogeries, sempre!


Vist en perspectiva i així resumit, ostres!!! Crec que he vingut amb la motxilla molt més carregada del que m'en vaig anar!!

3 comentaris:

  1. Només dues paraules...preciosa reflexió...Felicitats!!

    ResponElimina
  2. Els barrets vietnamites vos paren molt bé.
    Benvinguts!!!

    ResponElimina
  3. "Viajamos para cambiar,no de lugar sino de ideas"cuantisimo hemos aprendido en la distancia contigo,espero con ganas la proxima entrada de este maravilloso blog que has creado y compartido con nosotros.

    ResponElimina