Arribem a Phon Penh, la capital de Camboia, després de passar el control de passaports amb la frontera vietnamita d'una manera extranya i ràpida, pel preu de 5$ al senyor conductor que ens ho tramitava ell... Sense foto, sense papers, sense signatura... Xe, facilet facilet i corrupte corrupte!!! XD
Vam anar directe a Capitol One Guesthouse on ens quedaríem 2 nits. Un antro sense finestra, ple de teranyines, amb ventilador i un bany retro, per un preu de 6$ la nit els dos, qué més es pot demanar!? Teníem una habitació per a nosaltres sols, amb dos llitets com Epi i Blas això sí!! Jajajaja
Havíem d'esperar les hores de migdia, quan el sol és molt més fort i la calor abrassadora! I sobre les 18h vam eixir a pegar una volteta pel barri. Estàvem ben situats a prop dels monuments més importants però una infecció d'orina un tant molesta em va impedir caminar massa i vam acabar donant una volta pels carrers al voltant de la Guesthouse. Ja ens va extranyar en aquell moment no veure quasi gent pel carrer i més sent una capital... Però bé, igual el barri no estava tan cèntric...!!
Total que rodant rodant i una mica ajudats per Tripadvisor, no anem a dir mentides, vam acabar en una hamburgueseria, rotllo franceseta pijeta per un prou raonable! Davant d'aquell tros de pa i creïlles fregides ja se m'havia passat una miqueta el dolor... XD jajajaja
I va ser quan ixíem d'aquell bar quan vam veure el cartell de: Tancat 14 i 15 d'abril amb motiu de l'any nou.
I nosaltres pensant... Altra volta??? No pot ser!! Si l'any nou xinés va ser a finals de gener o principis de febrer... Però sí, els trons i focs artificials que ens van despertar aquella nit a les 00h de la nit i la seguida búsqueda a internet, ens van informar de que estàvem vivint l'any nou camboià, i en total la tercera celebració d'any nou en aquest per a nosaltres 2017! Ale pues' Happy New Year, aaaaaaltra volta!!! Jajajaja
Al dia següent ens vam alçar, vam esmorzar café i galetes d'un super paregut al 7eleven però no tan guai... No té sandwich de pernil i formatge... :'(
Després de comprovar que estaguera obert, vam anar a visitar el que havíem llegit que era més interessant de tota la ciutat, el museu S21 un museu de guerra conmemoratiu a totes les víctimes de la guerra que va patir Camboia amb els Jemers Vermells en la dècada dels 70. Un genocidi que van fer al seu propi país increible...
Aquesta vegada vam agafar l'audioguia, en el museu de Ho Chi Min no hi havia i és frustrant no poder entendre bé, no volíem que ens passara el mateix.
I vaja que si vam entendre...
Una antiga escola de secundària que el partit dels Jemers Vermells van convertir en un camp clandestí de tortura.
L'objectiu era portar a Camboia a l'any 0 i renovar-la de tota la contaminació de la "plebe". Rebutjaven la religió, la cultura camboiana, les tradicions i qualsevol mostra d'intel.lectualitat o art. I així van acabar exterminant a una quarts part de la població del seu país.
I com en tots els llocs no són iguals, després d'una guerra i d'una bogeria tal, solament quedava avergonyir-se, fer d'això un exemple del que mai més pot tornar a passar i convertir un lloc terrorífic en un lloc d'aprenentatge.
Vam tardar gairebé 3h en fer la visita i escoltar tota l'audioguia, no paràvem d'obrir la boca, agaxar el cap i humitejar els nostres ulls.
Ja sabem que no es pot empatitzar en tot el món, ni conéixer totes les guerres ni tots els mals del món, no podríem viure, acabaríem loquets' però... Quina falta d'humanitat que es veu a vegades, encara hi ha gent que vol més guerres... No s'acabaran mai els xalaos'???? En fí... Ja debatirem en taula!
Per la vesprada vam eixir a pegar una volta ja pel lloc més cèntric on estaven els monuments però estava tot tancat i la poca gent que hi havia en Phon Pen estaven tots allà de pícnic!
Però, on estaven la resta de ciutadans de la capital!??? Això ho descobriríem al dia següent, de camí a una illa que tot els viatgers amb els que ens hem anat creuant ens havien recomanat!!
Natalia estas mas morena que nunca,desde que eras socorrista que no te veia ese bronceado en las piernas fiu fiuuuu!!!la foto que sales de espaldas con el audioguia,me encantaaa,un poquito de cultura e historia siempre acompaña bien a cualquier visita
ResponEliminapor cierto,que te contaban de la cama?que antes tenia colchon?jojojo
EliminaNo estoy tan morena! Ya quisiera yo!! Y respecto a la cama, dudo que tuvieran colchón, nos contaban que ahí encadenaban a los que consideraban traicioneros del régimen y los torturaban hasta que confesaban cualquier cosa que no habían hecho. En el suelo todavía se veían las marcas de los charcos de sangre.
ResponEliminaM'agraden molt els colors d'aquestes fotos.
ResponEliminaEN tornar celebrem el nou any de nou bobos!! xD
ResponElimina