WELCOME TO INDONESIA, YOGYAKARTA

Sí, estem molt ocupats i relaxats en Indonèsia, de fet ja està a punt d'acabar, ens queden ací 2 dies i encara no havíem escrit cap entrada!! Jejejeje i es que normalment ho fem mentre ens desplacem d'un lloc a un altre i ací, diguem que no hem tingut moltes oportunitats! XD

Vam arribar a Yogyakarta ploent, sembla que sempre que canviem de lloc plou! Jajajaja Arribar de l'aeroport a la nostra guesthouse va ser un poc odissea, ja que no teníem altra alternativa que el taxi, que ens va costar 150.000ind (10€ al canvi) i el conductor no coneixia massa bé la zona. De nit, ploent, a les afores, tràfic horrible... Les nostres arribades sempre són per tot lo' alt!!!

Trobar l'entrada de la guesthouse era difícil, està amagadeta i el lloc és molt rural, però el xic del restaurant del costat ens va acompanyar molt amablement fins a la porta. Primer contacte amb la gent local, genial!

Arribem a Kosala Jodja (la nostra GuestHouse en la que pagàvem 100.000ind els dos per una nit (menys de 7€ per nit) i ens reben Nirwana, un indonés artista i hippie, Jessica una indonèsia de l'illa de Borneo jove (23 anys), sorprenentment alta (ací la gent normalment és d'estatura més baixa), prima, guapa, simpàtica i sabuda i Nicola, un arquitecte suís de pare andalús, viatger i afiançat ara en Indonèsia amb el projecte de la Guesthouse. Xicoteta, rural rural amb gossos, aranyes i eixes coses, lavabo d'eixos d'enterra però amb un estil hippie pinterest molt acollidora. Solament tenen una habitació amb 6 llits el que fa que tots xarrem i ens coneguem. Així vam fer amistat amb Andreas, un enginyer informàric alemà i Nobu, una japonesa molt especial, sense smartphone, amb una càmera de fotos d'un sol ús, amb despertador de tota la vida, amb camisó, un personatge... Súper graciosa, curiosa i divertida!!! Vam fer bona juntera, gaudir de bones converses i de sopars en warungs locals boníssims!

No ens arrepentim per a res d'haver triat aquesta opció!

Ens van aconsellar llogar una moto (ells la llogaven per 60.000ind 24h) i recórrer els voltants per lliure.

Ens van dir un carretera alternativa per a anar fins a Borobudur per on passàvem per autèntics pobles javanesos on la gent viu bàsicament dels cultius de l'arròs.

Amb els volcans de fons i el sò del muacín cridant a l'oració cada poques hores aquesta zona ens ha conquistat. (Bueno realment la primera nit entre que era la primera vegada que escoltàvem les oracions a les 4h del matí i a les 4:30h el gall i a les 5h altra vegada les oracions i a les 6h la música del veí, ens va costar una mica, però el segon dia ja...!! Adaptadíssims!!!) jejejeje

Els paisatges amb el verd com a protagonista són una autèntica passada i anar per la via alternativa va ser tot un encert.

Borobudur és un temple budista del s.VIII, té la forma d'una mandala gegant en 3D (si el poguerem veure en vista aèrea) i s'ha de recórrer donant voltes i anant pujant els diferents pisos.

Els primers nivells són quadrats i representen els dessitjos terrenals i els dessitjos terrenals que alguns poden arribar a controlar. El tercer nivell representa el nirvana. Tot això mooolt resumit, qui vulga que s'informe! XD

Ens va agradar molt perquè era prou diferent a la resta de temples que havíem vist per Àsia.

L'únic problema el vam tindre en que era festa local i hi havia una barbaritat de gent, dels quals la meitat van acabar fent-se una foto amb mosatros' i inclús fent-nos entrevistes per al cole... (el marquesat triomfa on va...jejeje)

I amb la calor... Mare de Déu del senyor la calor que feia i a les 10 i algo del matí... Horrorós!!!!! Realment és una calor esgotadora, necessites beure molta aigua i nutrir-te per a agafar energia, encara que no tingues fam!

Després vam anar al centre però no teníem ganes de visitar ni el Palau del Sultàn ni el Palau de l'aigua, massa calor. Vam optar per ficar-nos en un baret d'occidentals recomanat per la Lonely Planet (el Via Via restaurant i fer-nos algo' fresquet i dinar).

També vam aprofitar per contractar l'excursió per a anar als volcans del Bromo i Ijen, a la que es va sumar Andreas l'alemà, perquè si ell anava sol li cobraven més, així que el vam convidar a anar junts per fer-li un favor i així nosaltres practicar anglès, clar que sí! Jejeje