TOUR DELS VOLCANS: BROMO I IJEN

Vam contractar el Tour dels volcans en l'agència Losari de Yogyakarta. Ens van atendre dues xiques súper simpàtiques i amables. Ens ho van explicar tot molt bé i no hi havien mentires i enganys com en altres tours, bien'!! Jejeje Així que aquesta sí podem recomanar-la. A més el programa valia per a algo' ja que era veritat!!! Jajajaja

Per al primer dia ja ens van dir que tinguerem paciència perquè serien unes 12h depenent del tràfic (al final van ser 14h...). Des de les 9h del matí que ens van recollir fins les 23:30h de la nit que vam arribar a l'hotel. Sort que vam agafar el millor lloc en la minivan, la 1a fila just darrere del conductor que té espai per a estirar les cames!

El millor de tot, que ens gitàvem a les 23:45h i l'alarma sonava a les 2:45h perquè a les 3h ens arreplegava un Jeep per entrar al Parc Natural del Bromo i anar a un mirador per a veure amanéixer. Valdria la pena matinar i les 3h de dormir???

Bò, doncs comproveu vosaltres mateixa...

Per a nosaltres, sense dubte, una de les experiències més boniques de tot el viatge! Quines vistes! Quina passada! Quins colors! Pareixia de conte!!!!

A les 6h vam quedar amb el del Jeep per a que ens portara a la falda del Bromo i poder pujar fins al cràter. Una parella de francesets arriba mitja hora tant, i la xica, la tia més repelent de la història, tota l'estona rient, parlant fluixet i dient thank youuu o tarimakasiii!! Dioooooos quina galtà!!! En fí, és el que té fer tours i este tipus d'excursions que t'has de mossegar la llengua i aguantar a la gent que fa el que li dóna la gana... (No veig el moment de viatjar amb grup... Jony de Blaya tindrà que pintar-m'ho molt bonico' per a que accepte quan tinga 70 anys!!!) XD

Pujar les escales va ser duríssim per a mi, em faltava l'aire allà dalt!!

Però arribar al cràter i escoltar al Bromo... Wowwww!!!! Increible!!!!

Allà vam aprofitar per gravar uns vídeos per als nostres xiquets. Estem de luxe sense fer feina ehhh però passen els mesos i no ens oblidem d'ells i de la nostra escola. Ahí els tenim, sempre al cabet i al cor. Serà això el que diuen la vocació?? No sé!

Després de baixar del Jeep vam tornar a l'hotel, vam esmorzar, vam fer les motxilles i un altre cop a la minivan per a anar cap a Ijen. Aquesta vegada vam tardar solament 7h i a les 17:30h vam arribar al següent hotel.

Hi havia la possibilitat de pujar a l'Ijen de nit a la 01:00am per a veure el BlueFire per 150.000ind més però a nosaltres no ens acabava de convéncer. No veíem clar que realment es veguera el foc, que pujar de nit sense veure el paisatge fora motivador i que no teníem ganes de dormir tan poquet i de pagar més! Així que nosaltres seguim amb el plan de fer el tour normal que ix a les 4h del matí que tampoc és 'moco de pavo'.

La pujada va ser duríssima, amb una pendent del 40%, sort que solament van ser 3km perquè l'hora i mitja es fa eterna!!!

Hi havia boira i durant el camí va començar a amanéixer.

Tot i la pujada ser molt dura, un altre cop les vistes i arribar al cràter ben val valdre la pena!!!

Sobre les 6:20h que vam arribar dalt els que havien anat a la 1am ja començaven a baixar, entre ells Andreas, i ens va dir que no havien vist el foc blau... Que es veia súper llluny i no s'apreciava res i que bé, que veure amanéixer havia estat bonic però després de 3h per allà ja se'n baixaven... I clar! Haurien d'estar esperant baix fins les 8h que arribàrem els que hacíem anat després! Pobres! Menys mal que no vam agafar eixa opció!!

Veure la llacuna blava, el groc del sofre, els treballadors carregant al muscle 70kg d'aquest element i el paisatge en general vam gaudir molt.

Andreas ens va recomanar que pujàrem més donant mitja volta al cràter perquè des de l'altra banda podíem veure el mar i era una vista bonica.

No vam veure el mar perquè la boira del cràter va anar en direcció contrària i ens el va tapar però a canvi vam veure la llacuna amb un color molt més intens!

Un altre cop la matinada va valdre la pena!!

Baixar no vos cregueu que va ser més fàcil que pujar... Aguantar la pendent a l'esquena, la cadera i als genolls va ser heavy també! Però bé, podíem respirar que ja és prou!! XD

Una vegada baix la minivan va posar marxa cap al port de Java d'on ix el ferry cap a Bali.

Ací és on vam tindre l'únic problema que hem tingut en Indonèsia.

La minivan ens deixa enmig la carretera i el conductor ens diu que a l'altra banda hi ha autobusos (els veiem aparcats) que ens portaran directament a Denpasar amb el ferri inclòs.

Jo avise a Iván i Andreas que el ferri és més barat (menys de 10.000ind) i el del bus ens demana 100.000ind per persona. Però hem matinat molt, estem cansats i l'oferta que ens fan de tot inclòs directe i solament 4h més al final és massa temptadora i acceptem. Eeeeeeenc!!! Eeeeeeerror!!!

Paguem, pugem al bus i esperem.

...

Seguim esperant...

Mitja hora després seguim esperant...

Ells estan remenant la roda, intentant reparar, com sempre (El transport públic en Indonèsia és horrorós i roiníssim, tots estan vells i desbaratats, busos, trens, ferris, avions, de fet hi ha prou accidents).

Quan portàvem una hora esperant ens cansem i baixem i anem a demanar que ens tornen els diners per a anar-nos-en amb el ferri per lliure.

Impossible.

Es passen la pilota els uns als altres, de sobte ja ningú parla anglès, ningú té els diners, solament ens diuen que esperem.

Estem molt enfadats i com passaven de nosaltres i ni venia un autobús que funcionara ni ens tornaven els diners vam començar a perseguir a l'home que portava la batuta. "Sí, no anem a deixar-te en pau fins que ens tornes els diners."

Seguia esquivant-nos i donant-nos llargues.

Els altres occidentals enfadats i desesperats (menys la francesa repelent que seguia amb un somriure estúpid menjant-se una bossa de papes... grrrrrrr) comencen a desistir i se'n van cap al ferri (que damunt estava al costat i no ho havíem mirat al mapa... :'( ) Qué bobos que som!!

El tio segueix esquivant-nos, els altres baix del bus intentant arreglar-lo (ja porten una hora i tres quarts ahí), la gent cada cop més nerviosa, nosaltres més, demanant que ens tornen els diners.

Llavors entra en escena un xic, no tinc molt clara la nacionalitat (portugués, grec, no sé...) que comença a donar-nos una lliçó de moral i comportament. Que relax, que lo millor en estos països és relax, (ens ho diu ell després de que en un moment m'apartara i em diguera: deixeu-me a mi parlar amb ell i va ser un fracàs) que no ens enfadem, que si hem pagat en l'agència i ha passat això no passa res, arribem un poc més tard i au! Que ells no poden fer res perquè no tenen els diners...

A vore tio listo' (ho sent però a mi em va encangrenar molt més este que l'indonés que feia el que podia per no perdre 200.000ind). 1: nosaltres no hem contractat el desplaçament a Bali amb l'agència. 2: li acabem de pagar en mà a estos senyors 200.000ind. 3: solament volem que ens ho tornen i anar-nos-en. 4: igual és que tots no fem les coses igual, no contractem les mateixes coses i no viatgem de la mateixa manera. 5: igual el món no gira en torn a tú.

En fí, que ignorant a l'aconsellador, vam continuar seguint al "jefe" durant 15minuts més fins que finalment, esgotat, va cridar per telèfon i als 3min va arribar un altre bus i més nou. Serà per la pressió o perquè havia d'arribar a eixa hora? No ho sabrem mai, però nosaltres volem pensar que va ser gràcies al nostre interès i insistència, sinó podríem estar encara allà esperant...

Ens van fer pujar i esperar 20-30minuts més fins que es plenara tot. I al final des de les 9:30h que havíem arribat al port vam eixir a les 12:10h. Vam creuar el ferri i vam arribar a Bali.

Difícil, però ja estàvem en Bali! Així que quede clar, millor agafar el ferri per lliure i una vegada allà agafar un autobús fins a Mengwi però pagar dalt i quan arranque el bus.