PUSHKAR

- Iván he leído que Pushkar es una ciudad reconocida en el mundo hippie porqué tiene un bazar espectacular a precios irrisorios. Gente de Europa y otros lugares viene aquí a comprar ropa y accesorios para luego venderlos en los mercadillos de sus paises. Yo me voy a comprar unos pendientes!!!

- No! Los necesitas???? No, pues ya está!! 

- No. No los necesito!! Grrrr

Amb la mosca darrere de l'orella m'en vaig a dormir i hui de camí a Pushkar reflexione.

No, no els necessite, simplement els vull! 

I es que hi ha una diferència molt gran entre necessitar i voler. 

Un necessita allò que és imprescindible per a viure o fer alguna activitat bàsica.

Un vol allò que dessitja i somnia.

Perquè... 

Necessite treballar? Sí, en la societat en la que visc sí, perquè per a fer el que vull necessite diners. 

Necessite viatjar? No... ho desitge, és el meu somni, és el que més m'agrada, és una decisió.  

Necessite menjar? Sí, per a tindre energia i viure. 

Necessite dinar al Chato? No... no ho necessite, ho vull perquè m'agrada i m'apetix. És una elecció. 

Necessite uns pantalons? Si no tinguera cap, probablement sí, però el més segur, 99'9% és que no els necessite, solament els vull, perquè m'agrada el color, la textura, la nova tendència o vull un més ajustat! 

En la nostra societat la gent es guanya la vida creant noves "necessitats", les coses duren poc, uns pantalons ja no duren anys, com a molt dos temporades, necessites uns altres... Les arracades sí que duren, les coleccionem, per què? Per necessitat?? No, simplement perquè les volem... Accepte'm-ho!!

I es que fa temps que ho dic, tot no es pot tindre, però treballem per a cobrir necessitats i satisfer els nostres somnis i desitjos. I cadascú té els seus propis, que bonica ésla diversitat!! I no ens enganyem, la grandíssima majoria de nosaltres no treballem per a cobrir necessitats solament... L'ordinador, el mòbil, el sofà, la tablet, els joguets dels xiquets, la quantitat de roba, el maquillatge, les cremes, les festes, els bars, les cerveses, els sopars, i una llarguíssima llista, perquè no parem d'inventar i inventar.... Són coses que ens agraden, amb les que disfrutem i que volem!!!! Perqué qué seria la vida sense complir els nostres somnis i fer les coses que ens agraden???

Igual que jo, vull unes arracades de Pushkar!! Jolín Iván!!! Por menos de 100RS??? Pleeeeeeeease!!!

Mentres Mojma ens proposa un experiència única en Ajmer, camí de Pushkar. Allà hi ha la  Dargha més important de tota India, on cada hindú musulmà ha d'anar almenys una vegada en la vida. Jo li entenc que és una espècie de Lourdes o Tíscar on va la gent a demanar pregària. 

 

El carrer està a tope, hi ha moltíssima gent amb deformacions, és molt dur de veure i d'aguantar, ja no sabem on mirar.

Agobiant a tope, tot el món xilla, tot el món besa en terra, Mojma està emocionat, és important per a ell, és la primera vegada que ve i ens demana que ho compartim amb ell, no podem dir que no!! Ens llevem les sabates i les deixem en una espècie de consigna que està a rebossar!!! 

 

Ala! Allà anem, descalços a vore que és la Dargha!

Entrem i és com una espècie de ciutat amb botigues de flors, espais per a resar, dues cassoles enormes per a posar diners o menjar, i una habitació on hi ha un xic a la porta amb una granera espolçante el cap quan passes. Tot el món demana diners, Mojma ens diu que no donem res. 

Estem dins de l'habitació, hi ha una gàbia amb flors i una estàtua amb alguna cosa dalt amb teles. No es veu massa bé, va molt ràpid, la gent espenta, vol tocar la gàbia, besar-la i demanar els seus desitjos. 

Quan eixim torna haver un home espolçant-nos amb la granera al cap.

Mojma ens torna a explicar que ací ve la gent a pregar per allò que necessita (necessita de veritat, ací sí) i que ell vindrà un dia amb la seua família. 

Tenim sensacions extranyes, estem contents d'acompanyar a Mojma en esta experiència, no hi havia ni un turista, però ha sigut molt dur veure a taaaaanta gent amb problemes, problemes greus. Eixim tocats.

Mojma ens proposa dinar ací en Ajmer diu que li han contat que ací fan un pollastre molt bó, i aixina a més a més, el tornem a convidar a dinar.  Chiken Korma i Mutton no se qué! El pa és diferent al Nan, es diu Rodi. Està tot molt bò, això sí, no spicy per a ells deu ser un grau: que les pique però que no les mate...

 

Arribem a Pushkar per la vesprà, i... SORPRESA!!!, una altra vegada tenim problemes amb l'hotel. Definitivament, l'agència amb la que vam agafar el tour és la pitjor de tota Nova Dehli!!! 

El recepcionista ens diu que té habitació per a hui però no per a demà... que ens enviaria a un altre hotel.... Ufff enserio??? Cada dia alguna cosa??? Ve Mojma i arregla alguna cosa, ens podem quedar hui i al final també demà, però hui en una habitació... emmmm.... Bueno, pa qué! No fotos hui... Però acceptem, this is India!! Però al de l'agència tinc ganes jo de dir-li quatre coses ben dites!!

Peguem una volteta per Pushkar, cuna del hippisme en India. Tot ple de tendetes.

 

 

 

 

La zona del llac és molt xula però no hi ha gent als ghats, creiem que és tard, fa fred per a banyar-se ara!

 

Ah!!! Al final no m'he comprat les arracades, Iván s'ha comprat uns pantalons, perqué els "necessitava".... Es que solo tengo unos largos... 😂😂 Ai senyoooooooooor!!! El que ha d'aguantar una!!!! 😂😂 Jo l'he animat! Li queden molt bé i està content perquè de 250INR que li demanaven l'ha tret per 150INR (2€). Està aprenent a regatejar!!! 

 Demà més!! Estarem en Pushkar un altre dia, de relax!!