dilluns, 30 de gener del 2017

KUALA LUMPUR, WELCOME TO MALASIA

Doncs ja hem canviat de país. Estem en Malàsia.

Teníem ganes, per una part, de començar el viatge de veritat, nosaltres sols amb les motxilles, en bus, en tren i buscant-nos la vida!! Però per altra, he de dir que he pensat molt en Índia i inclús l'he trobat a faltar en alguns aspectes!! (En el soroll i la merda no ehhh).

Aterrem a l'aeroport de Kuala Lumpur KLIA2 i ens posem a prova, primer impacte de calor i humitat del 90%, aquests 30º jo diria que ja no ens els traiem de sobre en mesos... No queda una altra que acostumar-se!!

Agafem el bus per a anar a Chinatown on tenim l'hotel i exactament el que havia llegit... El bus és l'Antàrtida!!! Menys mal que encara no hem guardat els tallavents!!! Jajajaja bah! Esto está chupao!!!

En el paisatge del trajecte ja observem un verd increible, palmeres i vegetació de tot tipus al voltant de la carretera. Hem arribat al tròpic. Kuala Lumpur, la capital, és una ciutat construida pels miners i els buscadors d'or xinesos fa pràcticament dos dies, a finals del s.XIX. Per això encara s'observen per tota la ciutat restes de jungla, arbres enormes i verd! També ajuda molt a conservar-ho la pluja...

Arribem a l'hotel fàcilment, sense soroll, sense caos, només moltes obres i carreteres. En aquesta ciutat tenen prioritat els cotxes abans que els vianants, però com a mínim tenim voreres, bien!!! ^_^

 

Visitem Chinatown que la tenim al costat del nostre hotel, el Leo Leisure Hotel i el primer que fem és provar la gastronomia malaya, que diuen que és la millor del sudest asiàtic! I vaja que sí!!! 

 

 

 

Quins homenatges ens hem donat!!! Açò està boníssim!!! I tens per a elegir entre xinés, indi, malayo o fusió, perquè ací la convivència de cultures i religions és la reina!!

 

Em sorpren veure com nosaltres, que ens creiem els més avançats, el primer món, els llestos, els que tot ho fem bé, els que tenim la millor dieta i la religió més avançada, ens quedem alucinats quan veiem que les dones amb hiyab (o vel) ací no cuiden xiquets, ancians o netegen, sinó que també van a la universitat, treballen en oficines, en hospitals i altres feines de bona consideració social. Així com els xinesos no solament tenen restaurants/bars o negocis de tot 1€ o els indis regategen o contemplen la vida. Tinc la sensació de que ací, sigues qui sigues, tingues el color de pell que tingues i li reses a qui li reses, tots tenen les mateixes oportunitats. La gent no es preocupa de que el seu fill vaja a l'escola amb gent de pell fosca o amb vel. Ací això és el normal... Això em fa plantejar-me "lo" súper avançats que som nosaltres....

En un mateix carrer pots veure un temple xines, un hindú o una mesquita, és genial!!! :-D

 

 

 

 

 

També ens hem apropat a la plaça de la Merdeka (Independència), on vaig fer una miqueta d'estàtua en plan Cristóbal Colón, ^_^ És la zona colonial.

 

Es nota que és una ciutat del 1r món que diuen perquè està plena, a rebossar, una cosa increible de centres comercials. I no penseu que com els "nostres" no... Plantes i plantes en plan com 2 o 3 Corte Inglés un a sobre de l'altre... 

 

Un, el Berjaya Times Square, inclús tenia un parc d'atraccions dins amb muntanya russa amb luppings inclosa!!!! Bocabadats ens va quedar mirant allò!!!

 

Suposem que per la calor i les pluges ací els negocis estan dins dels CC, botigues, perruqueries, supermercats, spas, cibers, locutoris, xe de tot!!! Al carrer hi ha hotels, llocs per menjar, botigues en plan souvenirs i mercadillos i food courts, l'estrella d'ací. Són llocs per menjar, rotllo el mercat de la princesa. Està tot envoltat de xiringuitos de menjar i al centre ple de taules. Tu compres el menjar on vols (un plat exquisit com Chicken Rice, Satay, Noodles, Beef Soup, Roti, etc per 7-10 RM Ringgits, menys de 2€, i a jalar!!!).

 

Com a ciutat moderna que és, no podia faltar la zona financera amb el símbol de la ciutat, les Petrones, dos torres bessones que fins al 2004 van ser les més altes del món. Les va dissenyar l'arquitecte argentí César Pelli i les van construir una Corea i l'altra Japó i com a bons rivals que són, van competir per veure qui l'acabava abans i va guanyar... Corea!!! Jejeje

 

 

 

 

Per últim, mencione les Batu Caves, i no Julia, no són les coves de Batman, com creia també Iván ^_^  Són uns coves al nord de la ciutat amb un temple hindú a dintre. Impressiona molt l'estàtua de l'entrada i les 272 escales que s'han de pujar, però dins està massa nét... No sembla hindú...

 

 

Serà que trobem en falta també la brutea india??? Jajajaja ^_^ 

5 comentaris:

  1. Està agradant-me malàsia! Jajajaja i estic flipant amb el menjar buaaaaaa se me fa la boca aigua!

    ResponElimina
  2. Jsjsjsjaja xe Batu cueva!!! Xica... Has pujat 272 escales amb el motxilot??? Això és un gran pas Nati!!! Ja dit això: com porteu el rotllo de portar les motxiles darrere??? Se vos fa cansat o com? Aguanteu bé??
    P.D.: mai mai mai de la vida trobeu en falta la brutea x favor!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vam visitar les Batu Caves les motxilles estaven a l'hotel, les grans com l'únic que porten es roba i sense valor les deixem a l'allotjament que no passa res, sols anem amb la xicoteta amb les coses de valor. Tot l'equipatge el portem quan ens desplacem d'una ciutat a una altra i arribem als allotjaments. Ho portem molt bé la veritat, vam fer molt bé de comprar-nos les motxilles "xicotetes" de 45l perquè hi ha cadascú amb unes motxilles... més grans que jo!!! Que no estan béeeeeee!!!

      Elimina
  3. Ole ahi fent una etapa de Pekin express !! Jajaja

    ResponElimina