IPOH I CAMERON HIGHLANDS

Des de l'autobús de Tanah Rata a Penang escric, molts dies sense poder publicar... I nosaltres que creiem que l'internet en Índia era roïn!! Jajaja

Ens està agradant açò de desplaçar-nos en bus. Són amples, amb sillons còmodes i tot i que l'aire deu estar a uns 18°, amb el tallavents es va bé.

De Kuala Lumpur vam anar a Ipoh (unes 3h de trajecte) i arribem a la terminal de Amanjava, a uns 10km del centre. Tantejant opcions, el bus local tardava 2h en eixir (no són massa regulars... jejeje) i el taxi era molt car... I aleshores va ser quan vam descobrir UBER!!! Xe quin invent!!! Em sap mal pels taxistes, però hi ha que modernitzar-se!! Abans d'agafar-lo vam estar informant-nos i llegint per internet (Article Uber) i ens vam decidir un poc atemorits pel que poguera costar-nos... l'aplicació estimava uns 15RM (3'5€) però ja sé sap el que passa amb les estimacions... No ens fiàvem massa i més d'una cosa amb la que no teníem experiència.

Tot ix perfecte, el conductor amb un cotxe impecable ens arreplega en Amanjava i ens deixa en l'albergue en el Chinatown de Ipoh, 11km, 15RM i per ser la primera vegada que utilitzem el programa Uber tenim un descompte total que paguem 5RM!!! (1€ i pocs cèntims). Mamma mia!! Quin descobriment!!! Iván, ya hemos vuelto a caer... otra vez con chófer privado!! 😆🙈 

 

El Bean Residence Hostel el regentava una xina amb un anglès prou indexifrable, així com el meu, per tant ens vam entendre la mar de bé! Ens ofereix allotjament en habitacions compartides però separades, xics i xiques, a 15RM la nit per persona i acceptem, la doble era massa cara (120RM les dues nits) i aquesta opció ens ixia per la meitat!! Y aquí hemos venido a jugar! Y hay que recuperar el presupuesto de Índia!! Jajajaja 

Al final, la primera nit l'únic xic era Iván i jo vaig dormir allà i la segona nit l'única xica era jo i Iván va dormir en mi. En llitets amb un colxó com una taula de tallar sushi!!! Jajaja Però molt bé!!

Ipoh no tenia res per visitar tret de la ciutat vella i els seus carrers amb street art. Mira que m'agrada aquest art urbà!! M'encanten les parets velles i brutes decorades amb pintures de lo més imaginatives!!!

 

 

I apart d'això i la pluja que ens ha acompanyat aquests dies, ens hem dedicat a tastar la gastronomia del país!! Jajaja

 

 

I tret d'algun plat com aquest fet amb "gachas de avena y casquería de cerdo" que a Iván no li va triomfar res, a mi sí, aquí hemos venido a jugar Iván, hay que probarlo todo!!! Jajajaja Tot estava bò, però de moment hem provat sobretot xinés i indis, no hem trobat restaurants amb menjar típic de Malàsia o fussió, l'únic aquest postre... Ple de coses... que no sabria descriure... Fruites, cereals, gelat de 3 tipus, i més porcaetes!! Jajaja Estava tremendo!!!! 

 

 

La resta del temps hem aprofitat per comprar vols, mirar rutes, llegir, jugar i xarrar anglés amb una taiwanesa i dos malayos! 

El dissabte 28 pel matí vam agafar el bus per a anar a Tanah Rata, un poblet de les Cameron Highlands. 

Aquesta zona està molt explotada per al turisme de la zona i ha crescut molt en els últims anys. No deixen de construir súper edificis allà enmig que no pinten res i hi ha un munt d'hivernacles de maduixes, granges de papallones, abelles, plantacions de te i tot el que pot atraure als turistes malais. Però sense cap dubte, el que més els atrau a ells és la temperatura de 22-24° súper confortables front als 30° amb molta humitat que soporten ells cada dia, per això el cap de setmana... Busquen refrescar-se!!!

El dissabte després d'instal.lar-nos en el Karl's Travellers Lodge, aprofitant que la pluja va decidir donar-nos un descans, vam anar a explorar la zona fent una excursioneta a les Robinson Falls. Curtet, 2km l'anada solament perquè ja no era hora de fer trekings més llargs.

 

Les vistes des de la nostra habitació!

Era la primera vegada que entràvem en vegetació de jungla i ens va encantar!!

 

 

No és George de la Jungla, és Iván, podieu confondre-vos amb els abdominals...!!

 

 

Al dia següent vam anar a una fàbrica de té, però volíem fer-ho per lliure, al marge de les mil agències que ofereixen tours per la zona. Vam pillar el bus local fins a una intersecció que ens deixava a 3'5km caminant costera cap a baix (bien!) de la fàbrica i a més a més ja havíem llegit que les vistes eren impressionants perquè hi havia totes les plantacions de te. Jutgeu vosaltres mateixos!

 

 

 

 

Iván diu que eixe paisatge no li impressiona, que li agrada més la jungla! Però a mi m'ha paregut molt bonic i diferent del que havia vist fins ara!!! A la jungla anem la setmana que ve una altra vegada i a plantacions de te ja no, que jo sàpiga!!! 

 

Una vegada arribes a la fàbrica han fet una terrassa on pots provar el te, espectacular! Tot i que està a rebossar dels 40000 malayos que han anat amb cotxe fins allà!! Caminant pocs!! Però hem gaudit molt de les vistes i hem parat a fer mooooltes fotos!! :D Qué gozada, pensa Iván!! Jajajajja

 

Realment, les vistes des d'ací mereixen la pena! I ell això també ho comparteix!! 

 

I ara solament... Todo lo que baja vuelve a subir... Així que sí amics, 3'5km de pujada baix la solana per tornar a pillar el bus! Al principi estava una miqueta de malhumor, esperava que algun cotxe s'en penedís de nosaltres i ens portara, però clar... Tots anaven plens, i quan dic plens ací, és que van 7 o 8 en el cotxe i amb els xiquets damunt!!

Després el camí no se me va fer res dur ni pesat! Prueba superada!! Bien!!! 

 

Pròxima parada: Penang! Ací estarem uns 5dies aprox fent coachsurfing per primera vegada!!