Primer: 1880 TOWN, un poble autèntic de l'època de l'oest.
La veritat és que ens va paréixer súper autèntic i molt interessant! :D
Així era per fora, estava al costat d'una gasolinera.
L'entrada li la compraves a un autèntic cowboy, orgullós de la seua terra i de la conservació de la seua història. Ens va explicar que gairebé tots els edificis són originals de l'època i que en un d'ells hi havia objectes i memorials en honor als indis.
Una vegada visites el museu ple d'objectes ja entres al poble en sí.
I sembla que ens hem teletransportat en el temps... És com estar dins d'una pel·lícula!
Típics graners on s'amaguen sempre sota la palla.
Els bidons d'aigua encara es veuen en totes les ciutats americanes.
Aquest senyor anava passejant-se pel poble i portava a la gent en el carro de cavalls.
Les botigues estaven encara amb els objectes de l'època i supose que amb la mateixa pols... jajaja
El saloon estava decorat amb ninots i a l'escenari hi havia una cabaretera d'uns 75 anys cantant acompanyada per un pianista. Un show digne de veure.
M'encanta el cel que ens va eixir, va fer el panorama més autèntic encara, si es que això era possible...
La gent que volia es disfressava i feia la visita pel poble sentint-se els més vaquers del lloc, com el cas d'aquesta família. Ens va fer molta gràcia veure com reien i lo' bé que s'ho van passar! jajaja
Mira Jonh Wayne:
Només li falta el banjo i l'escopeta.
El presoner i la sheriff del condado.
Després de fer la mona prou en 1880 town, vam seguir la ruta fins a Murdo, un poble en el que vam veure una col·lecció de cotxes antics, però com entrar al museu era tan car, ens vam quedar en veure els més vells que hi havia aparcats fora. jejejeje
Creuem el riu Missouri per CHAMBERLAIN.
Seguim fins a Mitchell, un poble famós pel seu CORN PALACE, un palau fet en dacsa!
És increible l'extravagància dels americans i a la vegada digna d'admirar en alguns aspectes. Un palau de dacsa, com no, el més gran del món! (Jo diria que l'únic... jajajajaja).
Doncs cada any quan passa la temporada, amb les panotxes que sobren o es fan mal bé, les tinten, elegeixen un tema i decoren totes les parets exteriors.
Aquest any el tema era l'era del rock i en els panels es veia a Elvis i a Jimmy Hendrix entre d'altres.
En aquest lateral encara estaven acabant de decorar.
Sí, és molt surrealista, però forma part de la seua història... Porten fent aquesta decoració des de l'any 1890 qué vas a dir-lis quan entuassiasmats veuen que eres d'un altre país i estàs allà en South Dakota visitant allò i et pregunten: què t'ha paregut? emmmmm solament pots respondre: it's unic in the world!!! jajajaja
Però ahí no acaba tot! El Corn Palace, per dins, és una pista de basquet i un escenari per a grans events i concerts. Pista que normalment fan servir com a mercat de paradetes (el merchandaising' no sé com s'escriu) jajajaja Deveres, unic in the world!!! Totally!! jajajaja
El millor la col·lecció de barrets de pelutx!
Continuem a la carretera, passem per Sioux Falls, que no té res, però ens apropem a les cascades.
I seguim uns quants km més fins a Fairmont (Minesota) per estar més a prop de Chicago al s'endemà.
Doncs, a mi sí m'agrada el Corn Palace.
ResponEliminaJonh Wayne o Jhonny Tecno Ska?? xD
ResponElimina