divendres, 9 de juny del 2017

2 DIES EN SEATTLE

Quina sort vam tenir a últim moment de trobar un anfitrió de couchsurfing per a Seattle perquè l'allotjament en hostel de backpackers en aquesta ciutat era inclús més car que en Vancouver (180€ els dos, dues nits...).
Dan, Daniel Gerber, un xic de 28 anys, naixcut i criat a Wisconsin, que després d'estudiar es va dedicar a viatjar pel món i treballar ensenyant anglès en Xina, recorrent Chile en bici, etc i que ara treballa per a una empresa en el departament d'estadística en Seattle.
Ens va acollir meravellosament, amb confiança i deixant-nos una clau del seu apartament que estava en el barri de Capitol Hill.
Vam xarrar molt amb ell, sobre Trump entre altres coses. Sembla que no tots els americans estan "bojos" com molts gent creu. Sembla que hi ha gent que no està d'acord amb les llicències d'armes ni amb les barbaritats del senyor Trump. En el món hi ha de tot senyores i senyors, no s'han de tenir tants prejudicis!!
Vam tenir l'oportunitat de conéixer i conviure durant una tarda nit amb molts més americans, un mexicà i un francés que treballa ací ja que el dissabte 3 per la nit hi havia una "juntera" del veinat dels apartaments de Dan per a fer una convivència i nit de jocs de taula. Que americà!! Jajajaja
Cadascú cuinava una cosa i la posaven en comú. Els apartaments, a banda de zones comuns com gimnàs, vestuaris, jardins, tenien una sala polivalent amb cuinar, sofàs i ximeneia per poder fer servir. Una passada!
Nosaltres vam cuinar una truita de creïlles, altra vegada en un wok perquè ací molts no tenen paelles antiadherents i passava de que em tornara a passar la de Singapur... jajaja Així que tortilleta" al wok! Jajajaja
I no va quedar malament del tot xe! Als americans els va agradar... (sort que la gastronomia no és el seu punt fort i va ser fàcil "conquistar-los"...) jajajajaja
Vam passar la nit bebent vi i cervesa, jugant al joc de mímica i xarrant! Gent jove, oberta i molt simpàtics i agradables! La gran majoria treballaven per a empreses com Amazon, Microsoft i altres. Un plaer conéixer i compartir estones amb gent així! :D No tenim cap foto perquè ni vam pensar!! Llàstima!
Referent a Seattle, el barri de Capitol Hill era com la zona gay, tolerant i obert! Guai!
Tot i estar en costera, mooolt empinada! Anàvem caminant al centre. Encara que el primer dia amb les motxilles va ser una miqueta dur!
Vam visitar els carrers del centre i Downtown on estan la majoria de les oficines i grans empreses.
El Pike Market Place, el mercat més turístic de la ciutat, rotllo la Boqueria, però amb la seua gràcia.
El producte estrella és el King Kramb, el cranc gegant d'Alaska. I tant gegant! Que solament les potes són prou més grans que la meua mà. Chusa, que te parece el material??? Maaaaatre mia!!!
Vam esmorzar allà un salmó a la parrilla deliciós!
Les flors també les venen ací i es caracteritzen per ser ramells ben econòmics, uns 10-15$ segons les flors. Però Iván no va captar la "directa" perquè no era ni indirecta que li vaig llençar dient-li que ell mai m'ha regalat flors! Jajajaja
Després pels voltants del mercat flipem amb el rotllo dels americans. És flipant la capacitat que tenen per a fer un gran negoci de tot. Saben vendre's. Allà hi havia cues per tot arreu i ens vam adonar que eren "negocis" en plan: el millor pastís de formatge de usa, els millors pastissets de carn, la millor sopa de cranc, el primer starbucks que es va obrir. Una bona promo, un preu estratòsferix, una bona cua i a vendre!!! Jajajajajaja
Ens vam quedar amb les ganes de provar la sopa de cranc però a les 11:45h, després del salmó i amb la cua quilomètrica... Se'ns van llevar les ganes!! Jajaja Ens vam teletransportar mentalment fins al 2012 a Sant Francisco on ja l'havíem provat, i amb això ens vam conformar!! Jejeje
Després vam anar fins a la zona del Space Needle, la famosa torre que destaca en l'skyline de la ciutat.
En aquest parc hi ha moltes escultures, l'edifici de la música i el museu de cultura pop d'un arquitecte molt fàcil de reconéixer, no? El mateix que l'autor del museu Guggenheim de Bilbao, el senyor Frank Gehry.
Ens vam trobar amb una concentració contra Trump i l'eixida del pacte de París però quan vam arribar ja feia estona que havia acabat i quedava poca gent.
També es veu el mono raiiiil, mono raiiiiiiiiil, mono raiiiiiiiiiiiiiiiiil!! Mos' vam passar els dos dies cantant la cançoneta! Jajajajaja i en alguna anada d'olla que altra amb ball inclòs!! Jajajajaja
Ací estem celebrant el dia del donuts en EEUU. Sí tio, són la canya, de tot fan una festa!! I si es menjar "guarro" millor!! Jajajajaja Vam sentir que en diversos llocs els regalaven, nosaltres els vam comprar en el super de baix de casa per a desdejunar per menys d'1$. Per a mi el normal glassejat i per a Iván el de blueberry. Estaven deliciosos!!!! Mmmmm
Seattle ens va agradar bastant més que Vancouver. La vam veure més animada i amb botigues i restaurants molt xulos. A més a més vam tenir sort amb el temps i vam poder gaudir del solet!!
Tot i que el millor, sense dubte, és poder compartir estona amb gent local, per poder conéixer ni que siga una miqueta i per damunt, la vida que porten i que pensen en altres parts del món. Totes les "veritats" són subjectives i no tot és el que veiem per la tv.... Per molt pel.liculera que siga Usa, també té gent de carn i os!!
























4 comentaris:

  1. Està clar q no tots els americans (estadounidenses)NO ESTAN COM UNA NIT DE TRONS!! Però la veritat és q tindre un dia x als Donuts.... jajajajajaj segur q concideix en el dia dels policies!!! xD

    ResponElimina
  2. Segur què no tenen un dia dels espàrrecs o de les bajoquetes...

    ResponElimina
  3. ALAAAAA!!!! Los americanos tó a lo grande, pedazo de cangrejos, yo me quedo con los de la Vila, son chiquiticos pero están QUE TE CAGAS, hervidicos, que los bicharracos esos seguro que los mojan en alguna salsa guarrindonga de esas que tienen ellos, los nuestros no engordan nada

    ResponElimina
  4. A mi m'haguera agradat tastar la sopa de cranc.

    ResponElimina