WELCOME TO MYANMAR, YANGON

1 horeta de vol fàcil des de Bangkok fins a Yangon, l'antiga capital de Myanmar al sur del país.

A l'aeroport canviem a la moneda birmana, el kyat, i per un moment som quasi mil.lionaris, teníem 947.000kyats, que venen a ser uns 700$ americans.

Vam arribar amb taxi al nostre hostel Shwe Yo Vintage Hostel on teníem una llitera amb habitació compartida de 8. Vam estar súper bé, el hostel estava súper net i les lliteres eren comodíssimes. A més a més, els amos eren una família de birmans súper atents i agradables.

No teníem massa expectatives amb aquesta ciutat ja que havíem llegit que era lletja, que no tenia gaire cosa per visitar, que estava bruta i que la seua gent no era la més simpàtica del país.

Doncs les opinions i vivències són vàries perquè a nosaltres ens ha encantat!!! No l'hem trobat ni lletja ni bruta (ai Índia, que bé ens vas preparar per a aquest viatge!!) i tot i que és veritat que no té molta cosa per visitar, el millor ha sigut voltar pels seus carrers i observar la vida i la seua gent, que nosaltres hem trobat súper simpàtica!!!

Els carrers estan plens de llocs per menjar i fan servir cadires i taules d'infantil, on passen estona menjant, xarrant i rient!

Ací els monjos es veuen per tot arreu i a totes hores. Recol.lecten diners per als monestirs i les escoles que tenen allà.

La veritat és que no vam veure a ningú que no els donés res. Fins i tot la dona que venia cuixes de pollastre a la vorera!!

Els mercats sempre són el que més ens crida l'atenció, diuen molt de la vida en un país, el que es menja, la situació higiènica, etc. Ens encanten!!! I no parem d'alucinar!!!

Amb les carnisseries...

I les peixcateries...

I nosaltres una nit vam sopar un sushi boníiiiissim que teníem al costat del hostel. Quién dijo miedo??? Jajajaja I per 5€!!!

Ací en Myanmar també estan enganxats a mascar betel com en Índia (són cosins germans). Aquest senyor està preparant l'additiva substància que els deixa les dents i la boca vermella com la tomaca i que tant els agrada!! A mi el que no m'agrada és l'horrible soroll que fan quan agafen carrerilla per escupir-lo... puaaaajj!!!!

En Myanmar l'aigua és gratuïta per a tot el món (a diferència de l'escola, que és o bé pagant o bé al monestir) i per tot arreu, inclús al mig del carrer hi ha garrafes o gerres amb unes tasses per poder beure.

Una de les coses que més ens va agradar de Yangon va ser la volta circul.lar amb el tren de la postguerra o més que tenen!! Observar a la gent i imaginar-nos les seues vides. Solament mirem i després parlem entre nosaltres. El que pensem ja ho explicarem un altre dia.

Sense dubte, hem tornat a parar a un d'eixos països en els que la vida és molt vida, molt real, molt autèntica, sense luxes, sense grans estímuls, solament gent que viu o sobreviu. Països que et fan pensar i reflexionar, però d'això, ja parlarem un altre dia!