dimecres, 15 de març del 2017

WELCOME TO MYANMAR, YANGON

1 horeta de vol fàcil des de Bangkok fins a Yangon, l'antiga capital de Myanmar al sur del país.

A l'aeroport canviem a la moneda birmana, el kyat, i per un moment som quasi mil.lionaris, teníem 947.000kyats, que venen a ser uns 700$ americans.


Vam arribar amb taxi al nostre hostel Shwe Yo Vintage Hostel on teníem una llitera amb habitació compartida de 8. Vam estar súper bé, el hostel estava súper net i les lliteres eren comodíssimes. A més a més, els amos eren una família de birmans súper atents i agradables.


No teníem massa expectatives amb aquesta ciutat ja que havíem llegit que era lletja, que no tenia gaire cosa per visitar, que estava bruta i que la seua gent no era la més simpàtica del país.

Doncs les opinions i vivències són vàries perquè a nosaltres ens ha encantat!!! No l'hem trobat ni lletja ni bruta (ai Índia, que bé ens vas preparar per a aquest viatge!!) i tot i que és veritat que no té molta cosa per visitar, el millor ha sigut voltar pels seus carrers i observar la vida i la seua gent, que nosaltres hem trobat súper simpàtica!!!



Els carrers estan plens de llocs per menjar i fan servir cadires i taules d'infantil, on passen estona menjant, xarrant i rient!



Ací els monjos es veuen per tot arreu i a totes hores. Recol.lecten diners per als monestirs i les escoles que tenen allà.


La veritat és que no vam veure a ningú que no els donés res. Fins i tot la dona que venia cuixes de pollastre a la vorera!!


Els mercats sempre són el que més ens crida l'atenció, diuen molt de la vida en un país, el que es menja, la situació higiènica, etc. Ens encanten!!! I no parem d'alucinar!!!

Amb les carnisseries...


I les peixcateries...


I nosaltres una nit vam sopar un sushi boníiiiissim que teníem al costat del hostel. Quién dijo miedo??? Jajajaja I per 5€!!!


Ací en Myanmar també estan enganxats a mascar betel com en Índia (són cosins germans). Aquest senyor està preparant l'additiva substància que els deixa les dents i la boca vermella com la tomaca i que tant els agrada!! A mi el que no m'agrada és l'horrible soroll que fan quan agafen carrerilla per escupir-lo... puaaaajj!!!!


En Myanmar l'aigua és gratuïta per a tot el món (a diferència de l'escola, que és o bé pagant o bé al monestir) i per tot arreu, inclús al mig del carrer hi ha garrafes o gerres amb unes tasses per poder beure.


Una de les coses que més ens va agradar de Yangon va ser la volta circul.lar amb el tren de la postguerra o més que tenen!! Observar a la gent i imaginar-nos les seues vides. Solament mirem i després parlem entre nosaltres. El que pensem ja ho explicarem un altre dia.




Sense dubte, hem tornat a parar a un d'eixos països en els que la vida és molt vida, molt real, molt autèntica, sense luxes, sense grans estímuls, solament gent que viu o sobreviu. Països que et fan pensar i reflexionar, però d'això, ja parlarem un altre dia!

8 comentaris:

  1. De todas las fotos que he visto hasta ahora, alguna de ellas INCREIBLES, tengo que deciros que estas tienen su encanto, es verdad que a simple vista se asemeja a India, pero es verdad que notas que las personas son felices con lo poco que tienen y cuidan de eso poco que tienen, muy humildes pero no dejan de sonreir y de compartir,MENCANTA MYANMAR!!!👏👏👏👏

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mí también me gusta. Parece que lo saben llevar bien.

      Elimina
    2. Es que cuando los miras, te sonrien, todos! Es increíble!!! Te transmiten la sonrisa y al final vas por la calle con una pinta de panoli, de oreja a oreja!!! ☺️☺️

      Elimina
  2. A mi se me faria difícil menjar i dormir, sobretot.
    BON VIATGE!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només menjar i dormir????? Jajajajajja Aiii pepitoooooo lo que m'enrecorde jo de tú!!!! Jajajajaja No et veig visitant els temples descalç tampoc, ni creuant la carretera, ni ensumant les olors, ni comunicante sense subjecte verb i predicat!!! Seria una experiència única i radical per a tú!!!! Un aprenentatge brutal segur!!!!!

      Elimina
    2. És veritat, els temples descalç i les olors també em costaria. Comunicar-me, crec que no tant. Menys mal que encara conserve la capacitat d'aprendre, per exemple llegint aquest bloc aprenc molt.

      Elimina
  3. Molt profund i sentimental esta entrada, les fotos estan molt xules m'agrada que esteu gaudint d'aquestes vivències ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies luiiiis!!! Bangkok per exemple em va costar molt de fotografiar i ací no guardava la càmera ni un moment!!!

      Elimina