TREKKING KALAW - LAGO INLE

Ja prou recuperats del mal del viatger i amb un dia de retràs, el 9 de març agafem una minivan al trote i al galope per carreteres prou precàries durant 8h des de Bagan fins a Kalaw, punt de partida de molts trekkings.

Sí, som així de massoques i després d'una gastroenteritis necessitàvem posar a prova els nostres bodys!!! I com no, vam triar el millor!!  3 dies de trekking amb l'agència Sam's Family que té molt bones referències, 64km en total. 24km el primer dia, 22km el segon i 18km el tercer i últim fins al llac Inle.

La veritat és que quan vam anar a reservar jo estava prou acollonada, partíem el dia següent 10 de març a les 8h del matí, sense estar al 100% i sabia que m'enfrontaria a dos de les meues grans pors: insectes i costeres, i durant 3 dies!! Uffff massa pa'l body!! Damunt, començava a notar eixes molèsties en el baix ventre que anuncien l'arribada de la meua arxienemiga vermella... No, no podia ser, s'esperaria... Em tocava una miqueta de sort... Una de cal y una de arena please!!!

Vam descansar en un Bed & Breckfast d'un belga enmig de la muntanya i vam compartir la vesprà' nit amb un basc molt graciós i simpàtic, jubilat i amateur (per a mi professional) de la fotografia. Un artista en busca de les tradicions i cultures arreu del món, Javier . Un plaer coneixer'l i compartir una bona conversa!!

Al dia següent havia arribat el moment, semipreparats, amb una motxilla de 20l per als dos i el nostre look més explorador i aventurer possible! L'aventura estava a punt de començar!!!

El mateix Tio Sam amb 80 anys ens va fer la presentació però el guia que ens acompanyaria era Xo Men, baixet, flac, atlètic (com la majoria de birmans) molt educat i amb un anglès entenedor.

Erem un grup de 8 molt variat:

Caroline, lituana de 24 anys i viatja sola,. Ha fet el camí de Santiago. No xarra massa sobre ella però és molt simpàtica i agradable.

Ariel, israelí, menys de 30, ara està viatjant sol. Chef i manager de dos grups de música indi israelí. Molt simpàtic i bromista. Este estiu vindrà a Espanya. Creu que la religió causa més morts que el tabac.

Shir, israelí també, 23 anys, viatja sola però va reunint-se amb amics, ara comparteix viatge amb Guy, un amic seu des de la infància. Ha estat en l'exèrcit i ara va a la universitat i estudia empresarials o alguna cosa relacionada amb els negocis.

Guy, israelí de 23 anys, viatja amb Shir durant dos mesos. També ha estat en l'exèrcit i va haver de viure com un xiquet li llençava un cocktel molotov i marxava corrent. Ell no va poder fer res. Preocupat pel nivell de terrorisme en la zona.

Hannah, suïssa de naixement però sueca de cor, la seua mare és se Suècia i ella es sent d'allà. 27 anys. Ha treballat de florista i ha estudiat per ser advocada, després de la volta al món que farà junt a Matthew durant 6 mesos buscarà feina d'advocada a Suïssa, que diu que trobarà fàcilment.

Matthew, parella de Hannah, 24 anys. En tornar de la volta al món presentarà el projecte final de l'enginyeria microrobòtica que ha estudiat, buscarà i trobarà feina a Suïssa.

I nosaltres dos. A veure si endevineu qui és cadascú!!

La veritat és que vam fer molt bona pinya, vam xarrar moltíssim i vaig tindre l'oportunitat d'aprendre i conéixer millor la situació israel-palestina, encara que no ho acabe de comprendre molt bé, però... Hi ha algú que sí???

I ara anem al trekking. Sí, havien costeres, però bé, no súper empinades, el camí era prou agradable, pujar, baixar, jungla, bosc, camps, llac, molt variat i bonic. El fet d'anar xarrant feia que fos més lleuger.

Després de les tres primeres hores i mitja caminant parem a dinar (tot estava inclòs en el trekking, 90000ky els 3 dies inclòs l'allotjament en cases de gent local, els dinars, sopars i esmorzars, genial! A 20€ el dia els dos junts!). Les molèsties al baix ventre anaven en augment, vaig al lavabo... Nooooooo!!!! No pot seeeeeer!!!! Enserio????!!?????

Què més podia passar!!??? I sí, enserio, va començar a ploure... en la temporada seca... Un diluvi guapo guapo!!

No m'ho podia creure!! I costera amunt, ploent, tot ple de fang el camí es feia més complicat, i jo amb la regla acabadeta d'estrenar. Canviant-me de la manera més higiènica possible (tirant-me una miqueta d'aigua de botella a les mans abans d'entrar) en banys... ejem.... ejem... jajajaja

Ainsss!! Deveres que ara estic orgullossísima d'haver-ho fet i a més al ritme i bé, però en aquell moment... Quin mal senyor!!

Per la vesprà parem a fer un café dins d'una estació de tren, sense electricitat, mentre fora seguia diluviant. Jo mirava cap a fora desconsoladament i Ariel, el chef israelí, em mira i em diu, don't worry, be optimist!!! Enjoy it!!! Jajajaja aiii reiiii si jo et contara!!!! Però té tota la rao del món, enjoy Nat, enjoy!!!!

Una horeta més i arribem al poblat de famílies on faríem nit. La nostra casa està molt bé, igual en eixe moment és deveres que no era el que esperava. Una habitació en una casa amb les parets de bambú i una manta en terra, ple de teranyines i mosquits, sense electricitat, sense bany clar... (un forat enterra en una "cabanyeta" de fusta i metall a les afores de la casa, sense dutxa (una paret de bambú amb un poal gran i un altre xicotet amb aigua freda).

De davant a darrere: la dutxa, el wc i el corral dels porcs. No puc explicar-vos la sensació d'anar a pixar per la nit amb l'acompanyament melòdic dels grunys dels porcs... Massa especial!!!

No és problema, estic feliç d'haver arribat, d'haver-ho aconseguit, d'haver conegut a altra gent, de xarrar, de conèixer i compartir ni qe siga per unes hores la vida rural en Myanmar. No deu ser molt diferent a la vida que duria mon pare i els meus avis en Múrcia fa 50 anys.

Estem cansats, però gaudim d'un sopar boníssim preparat per Xo Men el nostre guia i la família. Llàstima que ells no seuen amb nosaltres, sembla que sols estan per a servir-nos, això no m'agrada. Després de sopar s'apropa Xo Men i xarrem una estona. Li preguntem si la gent dels poblats està contenta de rebre turistes i ell ens diu que sí, que els agrada i és bò per a ells perquè així guanyen diners i els xiquets aprenen anglès, cosa que és molt important per a ells.

Ens parla de la vida en el camp i de qui té una vaca té un tresor perquè l'utilitzen per treballar el camp, no se la mengen.

El segon dia amaneix difícil, em desperte amb el sol, a les 5h i algo, em note empapada (sent ser asquerosa) i efectivament estic pleneta de sang. No em queda una altra que llavar-me a poalaes' i llavar la roba. Per favor!! Feia temps que no tenia una d'aquestes!! I havia de ser ara, como no!!! 8O

Després d'un esmorzar boníssim, les vitamines que em va donar Irene i un Enantium, arranquem el trekking a les 8h, ens espera una altra bona caminata amb 22km per davant. Hui no passem per jungla, sí per boscos de bambú, camps llaurats, plantacions d'arròs (sense haver res plantat ara) i continuem pujant i baixant.

No eren les 9:30h encara quan vaig a un dels forats enterra i ja m'havia tornat a desangrar!! Mare meua però que em passa!!!! 8O  Bé, en canvie i em trobe millor. Vamos a ello!

Parlant amb Guy sobre Israel i Palestina.

Puja baixa, puja baixa, paisatges no increibles però sí entranyables, bonics al cap i a la fí!! Bones converses, paraules d'ànim d'Iván, estic contenta! Hui no plou, bien! Jajaja

Arribem a la casa on passarem la segona nit, i em dóna igual a poalaes' però necessite una dutxa!! Les cames comencen a fluixejar, quan ens quedem un ratet quiets és com si s'atrofiaren!! Jajajaja

Tornem a gaudir d'un bon sopar i millor conversa, compartint les nostres experiències i expectatives de viatge. També comentem que és una llàstima no poder interactuar més amb la gent local, s'està fent massa turístic el trekking? Estan cansats de xarrar amb forasters? No saben parlar anglès? No sabem ben bé perquè però la conclusió és que a pesar de tot, pots compartir, veure i comprendre molt bé la seua forma de viure.

La segona nit la passe millor, em dóna igual que enterra estiga dur i que el coixí siga una pedra, em pose els taps i no senc als mosquits i pareix que el grifo' ha afluixat una miqueta.

El tercer dia ens queden 18km, després d'una gran pujada a l'última muntanya abans del llac ja solament queden 12km de baixada que acaben destrossant-me el dit xicotet del peu amb una bonica ampolla! Jajajaja Però bé!!! És només en aquest tros en el que em trauen un trosset de distància els companys de grup però Iván m'acompanya.

Arribem a dinar, estem rebentats però encara ens queda energia per al caxondeo, pensem en un spa, una siesta i un capuchino!!! Mmmmm jajajajaja Però la veritat és que ens conformem amb un llit i una dutxa ni que siga templada!!

L'experiència global ha sigut més que positiva!! Per a Iván ha estat xupao' ;-D i jo estic molt contenta i feliç d'haver-ho aconseguit. Ens emportem un gran record de Myanmar i dels nous amics que hem fet!! Enjoy your travel my friends!!