MANDALAY

Vam estar en Mandalay, la ciutat més gran del nord i que durant alguns anys ha sigut capital també. 

El més interessant d'aquesta urbe, que alguns comparen amb Nova York (jo com no siga per les "quadres" i els carrers numerats amb ordre no veig massa més paregut... XD), van ser els seus voltants, Amarapura i el pont de teca més llarg del món (o això diuen) tot plagat de gent per veure el capvespre!!

Sagaing per visitar els temples.

Y Mingun, un petit poble que molts anys abans havia estat capital també i tenia la que diuen que hauria sigut la pagoda més gran d'Àsia, que no es va acabar de construir i ara està en ruïnes.

La campana de ferro més gran del món (quants records té Myanmar no?? XD).

I un temple y pagoda de color blanc, ixint-se un poc de la norma general del daurat! Molt xulo la veritat!!

A Mingun vam arribar en un vaixell a tota velocitat (igual no arribava a 25-30km/h) que pujava el riu Irawadi amunt.

Al voltant del riu es pot veure la vida de la gent que té menys i com es guanya la vida.

Ens va deixar prou embobats i ens va tenir una bona estona observant el treball en cadena de xiquets i dones majoritàriament descarregant les gerres de ceràmica. Impressionant!

I dins de Mandalay es troben algunes zones que són autèntics poblats amb molta vida.

Els xiquets jugant i traient aigua del pou, es pixaven de risa de veure'ns i vinga a somriure i saludar!!

La gent tenia taules a fora de les "cases" fetes amb bambú i objectes varis i compartien el menjar, xarraven, reien i quan passàvem ens saludàvem amb un gran Mingalaba!! I automàticament començaven a riure!! És realment fascinant i amigable la gent d'aquest país!!

De camí a una de les pagodes ens vam topar amb una escola i tot i ara estar en vacances d'estiu vam voler visitar-la. Tots no estaven a casa, hi ha molts xiquets que no tenen família i l'escola és, a més a més, la seua llar. 

Les aules doncs ja veieu, no tenen pissarra digital...

I els xiquets juguen, a futbol (els encanta), a construccions, amb els animals, etc. Al cap i a la fí no es diferencien en molta cosa, no?? Bò, potser amb alguna cosa sí, no és cap crítica, és una reflexió, però em sopta, em sorprén i em fascina el respecte que mostren, entre ells, cap als mestres que volten per allà, cap a nosaltres que som estrangers i més grans... Jo no faré cap comentari sobre el tema, cadascú que busque les semblances i diferències per sí mateix!

Amb el menjar no vam tindre tanta sort, ens va costar molt trobar bon menjar en Mandalay i al final vam acabar els dos amb diarrea altra vegada!!! Però aquesta vegada sense deixar-nos KO!! Jejejeje Podem dir que és l'únic lloc de tot el viatge en el que no em menjat agust, si més no, sempre trobes algun menjaret al carrer que et treu de l'apur!!

I arribem al final de la ruta per aquest país, país que ens ha conquistat per les seues pagodes, però sobretot per la seua gent, els seus somriures, la seua amabilitat, el respecte que mostren, entre ells, amb la gent gran, els xiquets, la seua cortesia i les ganes d'obrir-se al món!

Fins i tot els operaris de l'aeroport (els que van amb les armilles fluorescents) es van posar tots en fila per a dir-nos Adéu amb la llumeta eixa que porten, (esperem que els avions tinguen clares les indicacions perquè els 6 que havien allà estaven dient-nos adéu a tots els passagers i fent reverències!).