4 DIES EN BANGKOK

Després de les 8h i mitja de bus desde Chumpong fins a Bangkok, vam arribar a les 3:30h de la matinada sense haver dormit massa, entre la postura, els sorolls, les frenades, el fred de l'aire i algun que altre mosquit punyetero. 

Primer dubtem, anem caminant o en taxi? Al final com els taxis no posen el taxímetre, la millor opció és el tuc-tuc per a anar fins al hostel Sleep BKK que ens havia acceptat per fer couchsurfing les properes 3 nits. 

Ens costa una bona estona trobar el hostel des d'on ens havia deixat el tuc tuc, està ben amagat per uns carrerets i quan arribem a les 4h del matí la reixa està tancada però hi ha un xic hippie en recepció.

Ens atén molt amablement i ens diu que per a eixa nit no tenia llits disponibles (nosaltres havíem acordat a partir de la següent ja que no calculàvem arribar tan "prompte" a Bangkok) i ens ofereix dormir en la terrassa del hostel en uns colxons i coixins d'eixos hippies decoratius sobre canyes de bambú. 

Qué guai! Millor això que al carrer clar que sí!! Una rooftop amb vistes a l'skyline nocturn de Bangkok i gratis!!! Doncs... l'idealisme em va durar poc! Jajajaja

Comencem a pujar escales amunt i allò era un niu de trastos i merda, i vinga pujar, dalt de tot ja en la terrassa hippi idílica amb hamaca incluida, tota plena de cendrers a rebossar, llandes de cervesa, restes de creïlles i altres snaks, més trastos i merda acumulada, un munt de mosquits impacients de tastar la meua sang perquè estàvem al costat d'un canal i un conill inclòs!!! Ja estàvem tots preparats per passar unes hores fantàstiques!!!

El xic ens dóna dos sobrets amb crema antimosquits i la bona nit! Qué simpàtic i qué bon rotllisme!!! Però jo en eixe moment, no estava per a bons rotllismes... El cansament, el cos destrossat ja de picades que arrastrava de les illes, la merda que m'envoltava i el pensar amb més mosquits i en que m'havia de quedar allí 3 nits més en un colxó en terra amb 20 persones més... buufff No vaig poder més i vaig estallar en un llant incontrolable!!! 

Sort d'Iván, que em pintava l'escena més bonica comparant-la a quan anàvem a tocar per ahí en les condicions en que dormíem!!! Correcte!! Després de 10' de plorera puc articular paraula, estic d'acord amb això, és una tonteria, no és la fí del món, és una sort increible trobar a persones que t'obrin les portes i et donen per dormir sense res a canvi però... Iván, yo no soy tan hippie... No puedo, no és precís... 

Mentre ell dorm (o fa que dorm) una miqueta, jo m'acabe el llibre de Saramago fins que arriben quatre xics de festa a les 5h del matí, un austríac, un americà (en veritat no ho sabem però Iván i jo vam traure les nostres conclusions), un madrilenyo i un negre amb rastes que era un dels que regentava el hostel i l'havien perdut! I li dic negre amb rastes perquè era com l'austríac va començar a dir-me en un anglès borraxil: Have you seen here a boy with black skin and dreadlocks?  Jajajaja Es van fumar uns quants canuts per a vore si alleugeraven una mica la passada que portaven i podien dormir un poc i després d'una hora de conversa en modo repeat amb el madrilenyo i l'austríac que parlava espanyol, a les 6h van dir que ja tenien prou i que ens deixaven descansar!  Jajajaja va estar curiosa la "nit"!! 

Es fan les 8h i tot i que no hem descansat quasi res, agraïm la nit que ens han deixat passar i decidim traslladar-nos i buscar un hostel amb una habitació per als dos i amb aire acondicionat, que en Bangkok fa una calor horrible!! 

 

Per trobar això a un preu que ens podíem permetre no ens quedava una altra que la famosa zona festero'/motxillera de Khao San o Rambuttri. Al final vam trobar el Star Dome Inn Guesthouse en Rambuttri per 450baths la nit (menys de 12€) que tot i ser correcta amb el seu colxó de pedra i el coixí de dos pams a nosaltres ens semblava un luxe!!! Jajajaja

 

Després d'una siesta del borrego i haver descansat una mica ens trobem amb més energia per a anar a visitar Bangkok!!

Decidim començar pel Palau Reial... Diumenge... Dia de dol màxim pel Rei que va faltar en octubre de 2016... Els carrers tallats, tota la gent de negre, militars, controls, i tropecentsmil mil.lions de xinesos disposats a visitar el Palau!!! Ohhhh qué més podria passar!!! I llavors va aparèixer la pluja... jajajaja 

Quina entrada a la capital senyores i senyors!!

Després de fer una tremenda cola, el nostre ànim i cos no estava per a deixar-se portar per la multitut de xinesos amb paraigües fent selfies i fotos a un ritme de 100 al segon. Total que ens rendim i mon' anem!!! 

I... qué podem???

Tot tallat, i vinga policies i controls, i vinga tailandesos de negre!! Però açò què éeeees????  Ens costa 2h eixir de la zona, colant-nos, fent-nos els longuis i donant unes revoltes considerables per arribar de nou a Rambuttri.

Per desinformats, per no llegir, per sabuda, com diria ma mare! 

Quan vam tindre internet vam estar llegint... El dol oficial per la mort del rei Bhumibol que va faltar el 13 d'octubre de 2016 després de 70 anys de regnat, va ser per a tota Tailàndia oficialment d'un mes sencer i per a tot els empleats públics d'un any. Durant aquest any tot el món ha de fer mostra del dol o bé vestint de negre o bé amb algun detall, així com les botigues, els hotels i qualsevol altre lloc o edifici. Tot està envoltat de blanc i negre i de fotografies del rei. A més ens enterem que el seu cos encara resta en el Palau Reial en espera de trobar el moment oportú d'enterrar-lo i fer la sussessió. Es veu que els diumenges i altres dies (no sabem quins ni perquè) es declaren de dol i tot es tanca i es fa la protecció entorn al Palau que és on encara es troba després de 5 mesos mort. És molt sorprenent per a nosaltres l'amor que els tailandesos tenen cap al seu rei... Segurament que no l'hauran pillat cometent adulteri, caçant elefants en Àfrica, o amb fills i gendres imputats... Dic jo, vamos!! Però no ho sé!! 

Per uns motius o per uns altres, no va ser que vam començar a gaudir de Bangkok fins a l'endemà i la resta de dies.

I a part d'esperar durant hores el nostre súper bus 15, la cua de l'ambaixada i la reparació del meu mòbil, també vam tindre temps per veure alguns temples molt xulos!!

 

Iván acorde amb el dol tailandés dient: como tarde 10' más nos vamos... (El primer dia vam esperar 50' i finalment va passar, vam poder anar a l'ambaixada de Myanmar per tramitar la visa. El segon dia després d'1h i mitja esperant per anar a l'estació de tren i visitar Ayuttaya, ens vam rendir i vam canviar de plans).

 

 

 

 

 

 

Els temples que vam visitar són: Wat Saket, Wat Traimit, Wat Benchamabophit, Wat Intharawihan, Wat Rachanaddaram (el de les fotos anteriors), Golden Mountain i algun més que ens vam trobar pel camí i desconeixem el nom.

Abunda el daurat i els budes amb mil formes.

I vam deixar els millors per a l'últim dia: Wat Po i Wat Arun (que està en obres de reforma i no es veia bé).

 

 

 

 

 

 

En el Wat Po es troba el buda reclinat més gran de Bangkok, 64m de llarg i 15m d'alt.

 

 

Per les vesprades tornàvem al quarter general de Rambuttri a descansar, era el moment oportú ja que en aquestes hores encara no havia començat l'espectacle de música en directe a cada bar que desde la nostra habitació s'escoltava com un popurri mesclaet de heavy rockero country prou interessant... I quan s'amagava el sol tornàvem a eixir per la zona a veure bitxos, sopar i gaudir de l'ambientillo' de Khao San. No sense abans passar pel famós 7eleven a comprar la Chang de rigor.

 

Açò és el que els nostres pares i avis pensen que es menja en Tailàndia. I la veritat és que solament vam veure 4 carrets en les 4 nits que vam estar allà i vos assegure que no vam veure a cap tailandés menjant insectes... No ens vam atrevir a provar-los. Di NO a les cucaratxes!! Ni fregides!!! XD 

Açò és el que realment es menja: arròs, pasta d'arròs, noodles, verdures, peix i carn a la brasa.

Ahh!! L'última nit, vam tornar a quedar amb Ramon i Evelin que havien tornat de Koh Phangan perquè hi havia temporal i mentre els esperàvem per a sopar, un massatget de peus per 150baths que ens el mereixíem!!!

 

 

 

A nosaltres Bangkok ens ha deixat una mica indiferents, ni fu ni fa, ens ha agradat una cosa bé, però sense desmadrar! Els temples són bonics i després d'Índia la veritat que no ens ha paregut ni massa bruta ni massa pudorosa!! Jajajaja No ens ha agradat el transport públic això sí ho hem de dir!! Jejeje

Següent destí: Myanmar!!! Amb moltes ganes!!! :D