MALACA Couchsurfing

La nostra primera experiència en couchsurfing en Penang va anar súuuuuper bé, per això volíem seguir vivint i coneixent les ciutats d'aquesta manera, tot i que en Malaca, la persona que ens havia acceptat era una miqueta extranya...

Joseph, metge, ens havia respost que sense la paraula secreta i sense que li enviarem una foto de la nostra boda no ens acceptaria... Estàvem flipant una miqueta... Paraula secreta?? Què diu?? Foto de la nostra boda??? Vam entrar al seu perfil i vam llegir toooooot el que té escrit que en pàgines de word igual són unes 20!! Joseph és prou peculiar i té moltíssimes normes que tú has de cumplir per a fer couchsurfing amb ell i la seua família, com:

- Estar casat, heterosexual per suposat, per donar exemple als seus fills.

- Ixir de casa quan ell diga.

- Entrar a casa quan ell diga i sempre abans de les 19h.

- Sopar en casa amb ells.

- Passar temps amb família, veure sèries o pel.lícules i jugar amb els seus fills de 19h a 22h.

- Treure't les sabates abans d'entrar a la casa i rentar-te els peus només arribar.

- Escurar els plats per a ajudar a la seua dona que treballa (ell actualment no treballa, desde 2016 que no té feina). 

- Agraeix i especifica que accepta regals, que li fages la compra i li reposes la nevera o la gasolina.

- Obliga a duxar-te tots els dies però ràpid, amb poca aigua.

- Que no fages olor ni vages brut.

- No estar malalt, ni tossir i si ho fas posar-te una mascareta.

- Si vols que t'accepte quan acabes de llegir totes les normes escriu-me la paraula secreta: houdy (una paraula que s'inventa ell per comprovar que has llegit totes les condicions).

I moltes més que ja ni recordem... 

Quan ho vam llegir vam pensar... buff!! Qué difícil! Qué maniàtic!! Però bueno... És una família índia, podem conviure, compartir i aprendre coses noves! Ens ho prenem d'aquesta manera!! 

Però quan arribem allà... 

Ve a arreplegar-nos amb el seu cotxe verd de fa 30 anys però solament quan l'avisem de que ja estem a l'estació i no abans de les 18h perquè ha de dormir... (Ahí encara no sabíem que no treballava i vam pensar, bueno, igual ha fet guàrdia i l'home necessita descansar...) Total que esperem 30' o 40' per a que foren les 18h.

Quan arriba a l'estació ve amb el seu fill Gideon, súper simpàtic i amable!! I el 1r que fa després de les presentacions reglamentàries és preguntar-nos si ens hem comprat el sopar... Com? Comprar-nos el sopar? Ja? Són les 18h... 

- Es que la meua dona ara està treballant molt, treballa per a la fàbrica Panasonic i no pot cuinar, no tenim massa menjar, heu de comprar el vostre sopar. 

Ok doncs, no passa res.

Ens porta a un Food Court xinés i comprem dos caixetes per emportar de Chiken Rice, molt bò la veritat! El que no sabíem, era que acabaríem menjant-nos-él nosaltres sols en una tauleta mentre Gideon (11 anys) i Sharon (14anys) feien els deures en la mateixa taula. Aroon (8anys) els feia a la cuina mentre el seu pare posava el menjar per a ells, (que havia cuinat la mare el cap de setmana), en els plats corresponents i de tant en tant anava pegant-li xillits per a que es concentrara. Però això seria una hora més tard, que m'adelante als aconteiximents...

Primer el bò de Joseph ens va portar a Sant Jonh's Hill, on vam veure els canyons i ens va pegar un sermó de 15' de la història de Malaca amb un anglès ràpid i farfallós que costava la vida de seguir. Jo vaig desconnectar un rato dissimulant amb la càmera fotogràfica i seguint als monos amb Gideon. Però Iván va ser víctima fàcil i anava fent, ajam, ajam, ajam!! Jo va a ver un moment que no vaig poder aguantar i em va agafar un atac de riure!! La cosa pintava bonica... 😂😂

 

 

Arribem a la casa, un adossat en un barri residencial, gran, amb dues plantes i espais oberts però pleeeena de coses, maquetes, joguines i mooooolt caòtica i desordenada!!!

Després va vindre la situació del sopar... que nosaltres creíem que anàvem a compartir amb ells però... no!

 

El panorama era prou extrany per a nosaltres... Però bé, era el 1r día...

Quan acabem de sopar pugem dalt a la zona d'estar i Joseph ens diu que la seua dona ens portarà demà al centre i ens deixarà en l'oficina de turisme de camí a la feina. Molt bé, a quina hora? A les 6:40h heu d'eixir de casa però no passa res és molt bonic veure com obrin les tendes... Ammmm

Doncs res, després de rentar els plats i seure al sofà de fusta i veure la sèrie de Supergirl amb el matrimoni i la filla major ens anem a dormir que demà a les 6h toca diana.

 

 

* Per cert, coneixem a la dona en aquest moment, que havia arribat quan estàvem sopant però ni ens saluda... 

Ens anem a dormir a la nostra habitació mb ventilador amb una calor que pa' qué i demà serà un altre dia!!

Dia o nit... Perquè a les 6:51h ja estàvem a la porta de l'oficina de turisme i el cartell deia que obrien a les 9:30h... Genial! 

 

Anem a pegar voltes pels carrers a veure si hi ha algun lloc per desdejunar, perquè òbviament ningú ens ha oferit res!!! 

Tot tancat. Ens seiem en unes escales a esperar... Una hora més tard tornem a passar pels mateixos carrers, ara ja de dia però tot continua tancat. Fins les 9h del matí que trobem un lloc per fer el Breackfast per una pasta però bé, tenia wifi i podíem passar el rato fins les 10h que la xica ens havia dit que obrien els comerços... 

Este moment va ser crític. Jo 3 hores desperta i sense menjar res estava molt molt moooolt enfadà i vaig entrar a tots els hostels a preguntar quant valia la nit (de 30€ no baixava res, massa car, no ens ho podíem permetre). Iván deia que aguantara que no passava res. Però es que quedava un altre dia sencer allà, no estàvem agust amb la família, no enteníem perquè fam couchsurfing. La dona es veu claríssimament que no està còmoda i no li agrada tindre gent en sa casa, l'home que posa més normes que un règim militar, que et fan eixir de casa a les 6h del matí, no mengen amb tú ni parlen però t'obliguen a estar allà... Per què????? 

Total, que ens ix l'oportunitat d'anar-nos-en a Singapur al dia següent perquè un xic (que pareix normal) ens ha acceptat del 8 a l'11 de febrer. Doncs no ens ho pensem massa i al dia següent pel matí ens n'anem, no cal aguantar una altra nit més allà...

No sense fer una altra sessió de Supergirl amb família escoltant l'explicació de perquè rebobinen avant les escenes en que dues xiques s'estimen (feminism... en tò d'asco... diu...) i ens explica que ells creuen que això porta mals esperits a la casa, que no és un bon exemple per als seus fills. Que creu que hi ha alguns homosexuals, poquets, que naixen i tenen un problema, com el que és pedòfil o pedrastra... (així de clar ho diu, enserio) però que això són excepcions!! Que els altres són per vici i per males influències que veuen a la televisió o al carrer. Per això rebobina les escenes "lèsbiques". 

Jo defense com puc amb el meu pobre anglès i li dic que a Espanya també són "cristians" i són molt més oberts i respectuosos amb tots aquests temes. Que Déu vol a tot el món per igual i que lo' important és ser bona persona... 

En fí, Iván, menys mal que demà mon anem!!! Ens queda jugar una partideta al Monopoly mb Gideon, que hem de dir que ha sigut el més agradable i divertit amb nosaltres, amb el que més hem xarrat i el que més s'ha apropat a nosaltres! 

 

I això és el que traiem en clar de la nostra estància amb la família de Joseph. Que hi ha gent de tot i per a tot, que cadascú educa com pot i com creu, però que al final, a pesar de tot, pots traure coses bones i aprendre de tot. 

PD: se m'ha oblidat dir, que ell és 3a generació ja nascut en Malàsia i ella 4a generació. Parlen en anglès a casa i reneguen de l'hindú i les costums i tradicions. Són de religió cristiana i no parlen bé d'Índia. És com si no volgueren saber-se'n res del seu origen.