1a EXPERIÈNCIA EN COUCHSURFING

La moooooonda lirondaaaa!!!

Ens vam registrar en la pàgina de Couchsurfing uns pocs mesos abans de començar el viatge però no havíem emplenat del tot el perfil i tampoc teníem referències clar. 

Quan vam arribar a Kuala Lumpur vam començar a enviar sol.licituts però no era fàcil rebre una resposta afirmativa, era la nostra primera vegada, no teníem referències, alguns ens deien que el nostre perfil era incomplet, en any nou xinés tot el món tenia la casa plena de familiars o estaven de viatge i alguns tenen més normes que el règim militar, en fí que hi ha de tot! 

En Penang vam tindre sort, un xic ens va contestar de manera súper amable, dient-nos que ens acceptava ni més ni menys que les 5 nits que havíem sol.licitat i s'oferia a recollir-nos en l'estació de bus Sungai Nibong que quedava a prop de sa casa.

La sensació d'estar a l'estació de bus esperant que un dels 40000 asiàtics que havien per allà ens digués: hola, sou Iván i Natàlia?? Jajajaja No ens havíem enrecordat de quedar amb ell en un punt concret i no teníem ni wifi ni el seu telèfon!! Ohh quina cagada!!!

Iván anava pegant voltes per l'estació buscant, jo que estava amb les motxilles en una sombreta per soportar millor els 35º de volta en tant xillava: Siknee?! Provant sort per veure si es girava algú... jajajaja 

Al final va ser Iván qui es va trobar amb un asiàtic amb ulleres, nerviós, girant el cap de banda a banda! Siknee?? Iván?? Síiii!!! Béeee solament hem tardat 40' en trobar-nos!! Jajajaja

Havia vingut a buscar-nos amb el seu Toyota Camry negre, un cotxe gran, amb pell beix a l'interior. Pareixia un bon cotxe. Ens pregunta si tenim fam. Són les 14:15h, hem eixir d'Ipoh amb el bus a les 8h i sí, tenim una fam que arramblem!!!! Jajajaja

 

Siknee ens porta a un Food Court a prop de sa casa, degustem uns plats genials de .... i comença la conversa.

 

Ens explica que és enginyer químic i que fabrica les peces químics per a empreses d'electrònica com Intel, Seagate, Lenovo, etc. No ens deixa pagar el dinar! 

També ens diu que està separat però manté una bona relació d'amistat amb la seua exdona i que havia pensat que per la vesprada podíem descansar a sa casa (mentre ell anava a una reunió), jugar amb els seus tres gatets Mac, Lex i Neko i a la nit ens portaria a casa de la seua família (amb la exdona i els dos fills End i ...) on podríem sopar i celebrar l'any nou xinés.

 

La piscina del seu apartament, amb gimnàs inclòs (l'edifici ver i blanc de l'esquerra). 

 

Els gatets una passada de carinyosos i oberts, com el seu amo!! Inclús els vaig agafar en braços i cada dia he jugat un munt amb ells.

 

 

A la nit, vam sopar de tooooot!! Pedazo banquete!!! Provant un munt de plats xinesos i els postres!!

 

Després, com no, seguint la tradició xinesa, vam baixar baix a tirar els coets i les traques!! Jajaja

 

Vam parlar amb els xiquets i els ho vam preguntar per l'escola. Entren a les 7:45h i acaben a les 13h. Les classes són de 45' i estudien: anglès, malai, matemàtiques, ciències, història, tecnologia i cultura de les tradicions i religions. Després de manera opcional, a partir de les 13h poden fer altres classes com xinés, hindú, música, esports, etc. 

Siknee i Michel (l'exdona) es posen les mans al cap quan els expliquem que en Espanya la gent entra a treballar a les 8h i l'escola comença a les 9h, i que molts treballs acaben a les 19h o les 20h (i parem 2h i 3h per dinar) i l'escola acaba a les 16:30h.... 

- I qui porta als xiquets a l'escola??? Doncs o els avis/es o paguen acollida... 

- I a la vesprada, quan veuen i juguen amb els seus fills i filles...??? Doncs molts no tenen temps per fer-ho... Increíble pero cierto... Un cop més, el país més guai i més avançat del món torna a quedar en ridícul davant d'un subdesenvolupat asiàtic... Me río por no llorar!!

Al dia següent Siknee ens porta a visitar difererents parcs botànics del Parc Nacional de Penang, com ell té vacances 3 dies per l'any nou xinès, ens acompanya i porta amb el seu cotxe a recórrer l'illa pels llocs més difícils d'accedir amb transport públic, així el dijous i divendres que ell treballa els podem dedicar a la capital, George Town.

 

 

Anem provant diferents plats per esmorzar i dinar, sempre als millors Food Courts, on no hi ha cap foraster!!! 

 

Segueix explicant-nos un munt de coses, estem tot el dia concentrats, pensant i parlant en anglès i mantenint converses, sí, més o menys fluïdes! Ho entenem tot i ell sembla que també ens entén a nosaltres! Estem aprenent molt! Sobre la cultura i tradicions xineses també i el més curiós és que a Siknee no li agraden els xinesos, diu que són pesats, que xarren molt, fan moltes fotos i no fan bons negocis!! Jajajaja Riem molt amb ell!!

Quan creíem que tot era perfecte i que no podíem aprendre més, al dia següent a més de fer un treking fins a Monkey Beach, Siknee ens presenta a Alia, una jove de 23 anys estudiant d'econòmiques en la Universitat de Penang. Ella és malaia i musulmana i entèn un muntóoooo de la cultura gastròmica de l'illa. Ens rep entrant al cotxe amb un gran somriure i amb un pastís típic de la zona de Borneo! Estem al.lucinant!! Quina amabilitat, quina hospitalitat, quina generositat!!! 

 

Àlia ens porta a un mercat local on es poden provar diferents aperitius malais i clar, els provem tots!! Jajajaja

 

 

Al final sopem els 4 en un lloc malai, un altre cop, cap foraster a la vista!! Jajajaja

 

Jo vull saber, tinc molta curiositat i li pregunte a Àlia per la seua religió. 

- Et sents còmoda portant el hiyab? Sí, el porte des dels 12 anys i m'agrada! No fa gaire calor, els teixits ara són molt millors i hi ha de molts colors i tipus! 

- O siga, portes el hiyab perquè tú vols? No t'obliga la teua família ni la religió? No, Malàsia és molt més permisiva en aquestes coses, no és com en els països del mig Orient on han d'anar totes tapades. De fet hi ha moltes xiques musulmanes ací que no porten el hiyab perquè no volen, jo crec que tot és respetable i cadascú pot anar com vulga.

- Wow! Qué bé! I reses tots els dies? 5 vegades la dia? Sí, rese 5 vegades al dia, per la matinada, sobre les 5h o les 6h, uns 5 minuts, després a les 10h, un altre cop a migdia, a la vesprada i a la nit. En total al dia seran uns 25min, no és molt. 

- I reses en casa o en la mesquita? En casa, normalment són els homens els que van a la mesquita. Les dones poden anar perfectament, però no tenen costum, no és habitual. S'en veuen poques. Els divendres és el dia més important, tots els homens van a la mesquita a migdia, per això en les feines tenen més temps per a dinar, d'11h o 12h a 13h o 14h tenen lliure per a poder dinar i anar a la mesquita a resar. 

Sa mare és mestra i son pare un home de negocis dedicat a la construcció. Han viatjat bastant arreu del món, l'última vegada, el més passat havien estat en Espanya i en Marroc. Ens ensenya fotos dels seus pares al camp nou i en plaça Espanya!! Jajajaja Qué guai!!! 

Fins i tot ens hem atrevit a menjar peix ací, a la vora del moll. 

 

 

Aquesta vegada paguem nosaltres Siknee!! Ja està bé de convidar, nosaltres estem molt agraïts i no pots conformar-te amb la truita i l'amanida que et vaig fer amb un wok!!! Jajajaja

 

I li va agradar ehhh!! Iván i jo li vam dir que si això li agradava si provava el menjar de les nostres mares fliparia!!! Jajaja 

Definitivament, que una persona t'òbriga les portes de sa casa, t'oferixca una habitació, t'ensenye el seu dia a dia, la seua cultura, les seues tradicions, et presente a la seua família i amics, et porte amb el seu cotxe desinteressadament i et convide a dinar a un munt de llocs, és una cosa per a nosaltres increible i genial que ens ha fet disfrutar de Penang moltíssim. Sentim que hem aprés una barbaritat i que el món no és tan dolent i perillós com ens han fet creure des de xiquets. El món està ple de gent meravellosa!!! 

 

Gràcies Siknee. Gràcies Alia. Gràcies món! Eternament agraïts!!!