UNA CONVERSA AMB LES MEUES PORS

Tinc por. Sí. A mogolló de coses, de fet. Em considere una persona poregosa.


Tinc por a les “cucaraxes”, no m’agraden els insectes i no simpatitze tampoc amb la resta d’animals. I a què vas? Això està ple d’insectes, brutícia i animals…

Ja… I??? A la gran majoria d’ells puc xapar-los…

Sóc una “quejica” amb el llindar del dolor prou baix, em fa mal un dit i em queixe, pense que tinc o tindré alguna cosa perillosa, no arribe a anar al metge, però sí pregunte al meu entorn de confiança del sector sanitari.

I allà? A qui li preguntaràs quan t’agafe el mal de dit, de braç, d’esquena, de genoll, etc. etc.??

I??? Per a què està el whatsapp?? Emprenyes una miqueta i au! 

Amb al·lèrgia a les picadures i convençuda de que em tastaran totes i cadascuna de les espècies de la zona, contraient tot tipus de malalties raríssimes o inclús alguna incurable!

Que ací no em piquen?? Em rebenten!!! I si els d’allí xuplen la grassa enlloc de la sang??? Haurà que provar-ho no??? 

Tinc por de tornar a casa soles, sempre cride per telèfon i si no me l’agafen trac la meua vena artística i simule una súper conversa totalment falsa per a distreure a possibles atracadors… Jo i les meues pel·lícules… Dubte de qualsevol persona pel carrer, per molt mudat que vaja, la desconfiança és el primer pensament que em ve al cap. I allà què faràs??? Si tots seran desconeguts!!!

I??? Passaré por, però faré servir el sentit comú… no? Igual fins i tot parle i conec a alguna d’eixes persones que tanta desconfiança em generen… 

Tinc por de perdre’m, de no saber fer-me entendre, la barrera lingüística de vegades és un problema, i més sense dominar l’anglès…

I??? Sobrevius!!! Xapurrege la llengua dels britànics com per a no morir de fam i saber agafar un transport. T’imagines que millore i perfeccione el meu anglès gràcies a estes situacions de posar-me al límit?


Tinc por de cansar-me, de la companyia, de tantes hores, tants dies i tants mesos de viatge fora de la nostra rutina i zona de confort. T’has preparat bé??? M’emportaré lectures, ocupacions, i em mentalitzaré per als llargs moments de silenci, estaré predisposada a conèixer i xarrar amb altres persones, compartir les meues pors i els meus pensaments. I si em canse??? Aguante, medite, respire fort, pense en els meus motius i en si ha valgut la pena, si he arribat a complir els meus objectius. I si no puc més i arriba el final, doncs cap a casa, que m’espera molta gent.


Tinc por inclús de pujar en avió, cada vegada que s’enlaira i aterra, sempre pense que pot passar alguna cosa, que qui em manava a mi! Por, suor, tremolors… Però sempre passa, aterra en destí, i sempre ha valgut la pena. Per què ara no? Busos on roben equipatges, trens lents, bruts i aglomerats (ui! Les aglomeracions, se m’oblidava!! Tampoc m’agraden gens ni mica, em provoquen inseguretat i malestar), avions o les cames. Tot arriba…


Ui doncs! Sí que tinc pors sí!! Més de les que creus quan et poses a pensar i a escriure, però saps que et dic???

I????????????? Que me’n vaig igual, ho tinc més clar que l’aigua, i les ganes i la il·lusió poden molt més que totes les pors juntes!! I la falta que tinc de llevar-me’n unes quantes de davant…!!! Al cap i a la fi, com diuen els savis, això són tot tonteries!!!