ELS MOTIUS

I per què von aneu? Tant temps? Una excedència? Quin morro! Quina enveja feu! I els demés ací a patir! Allí a menjar bitxos! Tu saps que allà està ple de rates i “cucaratxes”? Això és molt dur eh, estàs segura? És possible que no aguantes! M’alegre molt, això són anècdotes per a explicar als teus néts!

Aquestes són unes quantes de les respostes que hem anat rebent quan expliquem el nostre objectiu de 2.017.

Els pares s’alegren, a la vegada que es preocupen i intenten ficar-nos pors (més de les que ja tenim…), els amics ens admiren i ens envegen, a la vegada que intenten aconsellar-nos o apuntar-se uns dies amb nosaltres i compartir el nostre somni.

Però, ¿per què? ¿Per què vull fer això? I ara parle en individual perquè Iván encara està en procés de buscar i trobar els seus motius. Jo estic convençuda de que els té, encara que la seua primera sensació siga la de seguir-me a mi i complaure el meu gran somni.

Són moltes les raons per les que una persona pren aquesta decisió, trobareu mil i un exemples per internet. Però jo vos explicaré les meues.

• Ser viatger i no turista. La vida és una successió de moments i depèn de tú com els visques. El vídeo promocional de Perú. 3 minuts que em van fer perdre el cap. Per no parlar del vídeo que vaig veure, anys després ja, de “El síndrome del viajero”. Solament en aquest vídeo teniu ja quasi la meitat dels meus motius... 

• Superar pors. Sí, tinc por a les “cucaratxes”, i a que em roben, i a que m’estafen, i a perdre’m, i a que no m’entenguen, etc. I què? A això vaig, a superar-los, a relativitzar, a posar-me a prova i saber que sóc capaç de controlar-los. 

• Conèixer altres maneres de viure. Estic convençuda de que la felicitat no ens l’aporten els bens materials. Hi ha moltes persones en el món que no tenen ni la meitat del que tenim nosaltres i és probable que siguen felices igual o més que nosaltres, els privilegiats! 

• Veure amb els meus propis ulls els paisatges, monuments i meravelles d’altres països i cultures. 

• Conèixer persones. Persones amb una perspectiva diferent a la nostra, amb una altra manera de veure i viure la vida. 

• Posar-me a prova. Vull comprovar si sóc capaç de viure amb el pes d’una motxilla de 45litres, amb tan sols 5 mudes, dutxar-me cada “x” dies, menjar el que hi haja i dormir on puga durant mesos. Seran necessàries doncs tantes coses com les que ens fan creure? 

• Carregar-me d’experiències. Vull perdre’m, fer activitats que ací segurament mai faria, bussejar, pujar muntanyes, entrar a la selva, caminar sense parar, etc. Que tot el patiment siga una experiència inoblidable i una grata recompensa. 

• Oblidar-me de la rutina, del temps i les obligacions. Com serà viure la vida sense anar a treballar? Vull que la meua major preocupació siga buscar on vaig a dormir eixa nit, en quina andana dec agafar l’autobús, mirar que menge per a estalviar o quina ruta em valdrà més la pena. 

• L’admiració que sent per altres persones que ho han fet. Des de que en 2.010 vam fer el nostre primer viatge sols a Suïssa, losviajeros.com van ser la meua gran Font d’inspiració. Em vaig enganxar a llegir diaris de viatge i així vaig conèixer als millors bloggers d’aquest camp; gent que havia aconseguit fer el seu somni realitat i viure d’una manera que els feia molt més feliços. Si ells podien, jo també. 

• Aprendre anglès. Xapurrejar per a viure puc, però tindre converses amb la gent de tot el món…? Espere poder millorar i fer-ho! 

I podria seguir, però amb 10 raons ja va bé ja!

A alguns potser vos he convençut, a altres no, ni ho pretenc. Solament es tracta de fer-me entendre i explicar els meus motius. Com diuen els savis, cadascú busca la felicitat a la seua manera i ninguna és millor que una altra, cadascú que trobe el seu camí i que el segueixca fins al final.