Deu fer ja més de dos anys que em vaig alçar un diumenge del llit plorant com una magdalena. Volia anar-me’n. Volia anar-me’n lluny i per molt de temps. Fer un viatge dels de veritat, dels que et canvien la vida, dels que cada dia és una experiència per recordar al llarg dels anys.
Quan parlem de viatges, mai tinc suficient, quan torne d’un ja estic pensant en el següent. Cada dia consulte ofertes i bitllets d’avió... On? On siga. La qüestió és viatjar. Intente fer tots els que puc, però clar, el temps i els diners són limitats. Tenia clar que volia més, i eixe diumenge la ràbia i la impotència em van envair.
Iván no estava, se n’havia anat amb la bici. De totes maneres ell no m’entenia. Vaig quedar amb un bon amic i li vaig parlar de totes les meues inquietuds, les meues necessitats, les meues pors i els meus somnis. Al cap i a la fi, tot es resumia en un: volia deixar la meua rutina i anar-me’n a conèixer el món. Si algú havia de posar els peus d’aquesta boja somniadora a terra, eixe era ell: el meu fidel banquer i conseller, d’opinió realista i objectiva. Però no, no ho va fer. Em va dir que era possible, per què no? Gràcies a la meua feina i a la d’Iván, els dos mestres, solament era qüestió d’organització, paciència i estalvi. Entre vermut i vermut vam fer comptes: estalviant cada mes “x”, sense deixar de viure, podria complir el meu somni en... 2.017. I encara tindria 30, tenia temps!!
Vaig tornar a casa decidida de compartir el meu somni amb Iván. Solament desitjava que m’entengués i que el volgués compartir amb mi. Però ell, amb els seus interessos amb comprar teles, consoles, jocs i la seua obsessió i control amb els diners i l’estalvi… Ui, no sé jo! Per a la meua sorpresa (es veu que vaig fer els números molt bé) li va parèixer una bona idea i em va dir que sí!
Després d’aquests quasi 3 anys he anat complint molts altres somnis viatgers, com intercanviar la nostra casa, viatjar sola amb ma mare, més escapades, en fi, mai és suficient quan es tracta de viatjar... Em reitere! A pesar de tot, l’objectiu de 2.017 estava ahí, present cada dia, no se m’oblidava i des d’agost de 2.015 que vam estrènyer el cinturó i ens vam posar a estalviar de debò, ja sense excepcions!
I llavors, el 7 de març de 2.016 vaig complir els meravellosos 30! Un atac d’histèria, una sobredosis de maduresa resolutiva o una ressaca del quinze, com es vulga veure, em van portar a fer la consulta i la compra. I es que per molta por que faça, és així de fàcil, un viatge de milers de kilòmetres comença amb un lleuger clic.
I ja està, Iván ens n’anem! I solament amb el bitllet d’anada!!!
La decisió està presa i ja no hi ha volta enrere. El 4 de gener de 2.017 posem rumb a la Índia, i des d’ahí… ¿Qui sap? La ruta la faran els nostres peus, sobre la marxa!
Això de banquer... no sé jo!!! Jeje
ResponEliminaMolt xula l'entrada. Aquest viatge/experiència intentaré seguir-te per veure si vos puc acompanyar i formar part d'un xicotet moment d'aquesta experiència que desitge i espere que siga fenomenal. Que tots els problemes que vagen eixint (que eixiran, això es part d'aquesta aventura) els pugueu superar i afrontar el millor possible.
I els que no? Ja saps que encara que siga amb la distància, sempre podreu comptar amb mi per al que puga aportar/ajudar.
Disfruteu moooooolt i no ens doneu molta enveja, que el resto ens quedem ací seguint la vostra ruta
Aiiii el meu amic!!!! Fidel seguidor!! Espere que pugues fer-ho no solament on-line sinó també en persona tot i que siga per uns dies!!! :D
EliminaTot pot ser!!! ;-)
EliminaCerda! Per a mi, avui ha sigut un dels dies més especials de la meua vida! I entre altres coses, gràcies a vosaltres, esteu fent possible que aquest gran canvi siga una realitat!
ResponEliminaÉs per això que jo també vull fer-te un regal, i que aquest acte es sume a este dia de "primeras veces": a partir d'ara seguiré fidelment i amb il°lusió el teu súper
Blog!!! (Més que res, perquè m'has posat un ençall directe a fons del meu mòbil XD)!!
Molts besets de la teua 🐷 preferida!!
PD1: m'ha encantat l'entrada!
PD2: no estic d'acord! Escrius molt bé, perquè ho fas amb el cor! I quan una cosa es fa amb tant sentiment, sempre és fantàstic!! 😘
Jajajajaja ai maribel maribel!! A Barcelona et queda moooooooolt per davant, i jo que ho veja! Però al blog no et done ni 2 setmanes!!! XD
EliminaEnhorabona, campiona!
EliminaPasseu-ho bé! Vos seguiré pel bloc.
ResponEliminaJajajaja gràcies papa, menys mal, perquè si no ens segueixes tú, fidel lector i comentarista, malo!!! XD XD
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCaguentot ........ si hago falta de "sherpa portamaletas" contad conmigo ....... Si no, os seguiré en el blog .......... y seguiré teniendo ocupado el garaje (jjojojo) oooootro año más ......
ResponElimina¡¡ Quién pudiera ...... kabronaz@s !! ........ SUERTE i coneixement !!!!!!
De sherpa... pa' llevarte to' el día detrás... calla calla!!! Mejor nos sigues por el blog XD Ese garaje tiene espacio de sobra para aguantar un poco más!! :D
EliminaTengo que vaciar el garaje de "lo que tú y yo sabemos" ..... pa bajar el acuario grande ....... Ale vingaaaaaa !!!!!!!
EliminaA vore... Jo ho he llegit aquest matí al correu. Solament he de dir q vos tinc molta enveja!!! De la sana, és clar!. Pel q dius q no t'agrada com ho has escrit... Jo no sóc escritora, però si serveix la meua humil opinió com a llegidora empedernida xD, pense q has estat perfecta! Són els teus pensaments i sentiments, això és una realitat teua i és lo més autèntic q pot oferir una persona, ser com és i demostra-ho! Així q... Endavant!! Q la primera entrada d'aquest viatge és IMPERMEABLE!!!! Jo estaré ací per a llegir la vostra experiència i viure a través dels vostres ulls! Carregueu piles q el temps passa volant!!!
ResponEliminaP.D.: Valentssss!!! Valents!!! I més q valents!!! Revalents!!! ����
Aiiii gràcies Perla!!! Jajajaja tinc una prosa limitada, però autèntic sí que és la veritat! XD
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaIvan, pájaro quin viatge més guapuuuu!
ResponEliminaSóc l'Elena del col.le. Ahir li vaig preguntar a la M. José si sabia alguna cosa de tú i vam entrar al vostra blog amb un dels supers ordinadors que tenim a l'aula d'informàtica!! I la M. José, el Quim i jo vam estar "salivant" una estoneta com els gossets de Palov!!! jajajajajaaaa
Ostres, no us dic que gaudiu perquè ja ho esteu fent!!
Quan tingui les nenes més grans jo també desapareixeré uns mesets, i et demanaré assessorament comptable en els despeses del meu viatge!! jajajaja
Natàlia, no et conec, però lo amb lo poquet que he llegit avui en el vostre blog només volia dir-te que escrius de puta mare i que jo tambe em faré "follower" vostra!!
Abraçadaaaa forta!