GRAN CANYON

Per fi tenim internet!

Ací teniu les esperades fotos del Gran Canyon!!

GRAND CANYON

Aquesta entrada l'escric desde Powell Point, en el Grand Canyon, esperant la posta de sol per darrere d'aquestes impresionants muntanyes. No vos podeu fer una idea de lo que és astò... Des del primer moment que hem arribat, i això estava ploent, que estem en la boca oberta. Els núvols s'acumulaven dins dels barrancs... Fins al migdia, que ha brillat el sol... I fins ara, que ja s'amaga...

Estem els dos ací sentats en una pedra al front de l'abisme i la infinitat de roques vermelles... Què voleu que vos diguem?? Açò hi ha que voreu i experimentar-ho... Perquè una vegada més, les fotos no són fidels a la nostra mirada.

Molts b7s i records per a tots!

PD: ja tenim el regal de Maribel, Masero, Jaime i Charly! Una pedra del Grand Canyon per a la vostra col-lecció!!! Tomaaaaa!! Jejejeje Chusa! La tuya también la tenemos!!

RUTA 66

Matinet matinet mon hem anat a fer un trosser d'aquesta històrica ruta de més 4.000km que unia Chicago amb Los Angeles. Aquesta carretera federal (US 66) es va establir en 1926 i es va fer popular entre els emigrants de la costa est a l'oest i els camioners, pel que al voltant d'ella van nàixer molts pobles. Com era molt transitada, en 1936 es va convertir en la primera carretera asfaltada de EEUU. A finals dels anys 50 es va crear la Xarxa d'autopistes Interestatals i la gran majoria de trams es van convertir en autovia. Va desaparéixer com a carretera oficial en 1985 i en els 90 va resorgir turísticament.

Nosaltres pràcticament l'estem recorrent per autopista, perquè ja no existeix ací. Però si queden els poblets on va deixar huella.

Primer hem anat al poble fantasma de Calico (i ja sabem perquè és fantasma, perquè en 42graus és impossible viureee) jejeje i hem esmorzat en el Peggy's Sue. Un dinner molt famós dels anys 50. Moolt xulo!

Després dos horetes i algo més de camí fins a Kingman on hi havia una antiga locomotora i hem dinat en un altre clàssic bar dels 50.

Després hem passat per Seligman i Williams, dos pobles típics de la ruta també que aquestos si eren fantasmes! Només hi havien tendes de souvenirs! I prou cars ademés! Hem carregat la plaqueta per a Marta i una altra camisa fashion pa'l papa!

A les 18:30h hem arribat a Flagstaf, poble on fem nit per a anar demà al Gran Canyon i ojo! Que este motelet si que mola! Yujuuuu!

PD: no penseu que se'ns oblida... Bones festes a tots! Balleu i bebeu molt per mosatros!