PRESSUPOST REAL: QUÈ COSTA FER UNA VOLTA AL MÓN?

Que quant costa viatjar així?

La voluntat!!!

Els límits ens els posem nosaltres. A vegades en forma d'excuses, altres en forma de falses pors i temors. Al final, si vols pots! O com jo dic,  no és voler, són les ganes! Cumplir somnis no es cosa de superherois, mil·lionaris o persones afortunades, és una necessitat i molt humana! Per què no?

Però va, ara enserio', jajajaja, ací van les despeses que hem tingut en tota la volta al món! Feu números! Que igual resulta que teniu més gastos' mantenint hipoteca, cotxes, lloguers, eixides, rebaixes, alcohol, festes, etc. etc. etc. Per això dic, que no es poder, sinó voler, és qüestió de prioritats i cadascú té les seues i són totes igual de respectables!

Totes les despeses que s'indiquen són per a dues persones.

La mitja diària de despeses ha estat de 65€ al dia dues persones.  

Teníem previst que foren 50€ al dia però finalment, a l'incloure Austràlia, Canadà i els EEUU (més l'imprevist en Índia) ha incrementat el pressupost inicial. 

El pressupost inicial per als vols era de 2.000€ però sense comptar els primers d'anada 826€. És a dir, que ens hem passat uns 600€ del pressupost inicial. 

Finalment, si afegim el segur de viatge amb Iati, les despeses del viatge han estat:

És a dir, estar 6 mesos viatjant pel món ens ha costat 7.734€ per persona, que no està tan malament! :D

Així és que, qui tinga el somni de viatjar llarg, com a motxiller, això sí, o fer la volta el món, que pose la vidriola perquè és possible i podria convertir-se en una realitat, si tens ganes, clar! ;-D

CONCLUSIONS DESPRÉS D'UNA VOLTA AL MÓN

Després de 6 mesos de viatge, una volta al món, 3 continents i 12 països diferents, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia, Myanmar, Laos, Vietnam, Cambodia, Indonèsia, Austràlia, Canadà i Estats Units, ja estem a casa!!

Deixar tot enrere per a tenir-ho tot davant. Prendre la decisió de trencar amb la rutina, eixir de la zona de comfort i deixar de fer el que es suposa que s'ha de fer i aconseguir en la vida, no és fàcil. Després d'haver vist el que he vist i viure el que he viscut inclús m'he preguntat perquè no ho havia fet abans.

No negaré que he viscut una experiència darrere d'una altra. Tot ha estat molt intens i em quede amb la sensació de que he aprofitat el temps al màxim. He cumplit un somni, i crec que sí, que si un té clar el que vol, amb esforç i sent valent els somnis es poden fer realitat. Ens han repetit tantes vegades que el món és perillós, que al final dubtem i ens ho arribem a creure i resulta que quan eixim descobrim que està ple de gent meravellosa, perquè de totes les experiències viscudes, em quede amb les converses amb les persones. També, un dels descobriments més grans d'anar a conéixer món ha sigut coneixer'm a mi mateixa, tota una sorpresa! I es que em queda taaaaant per aprendre... Perquè sí, perquè les fermes conviccions de tota una vida desapareixen a 10.000km de distància i les vius en primera persona...

He viatjat en 13 avions, algun que altre tren, molts autobusos, ferris, tuc-tucs, rickshaws, motos, minivans (amb melons inclosos), en cotxe, en bici i en campervan.

He conegut gent meravellosa d'arreu del món amb la que he mantingut interessants converses: Mohammad (Índia), Siknee i Alia (Penang), Boon (Singapur), Mahou (Japó), Ramon i Evelyn (Mallorca), Guillem (Andorra), Ariel, Guy i ... (Israel), Hannah i Matthew (Suïssa), Caroline (Lituània), Javier (País Basc), Carme i Toni (València), Edu i Marc (Catalunya), Jero i Sandra (Madrid), Andreas i Shaskia (Alemanya), Jessica i Nirvana (Indonèsia), Nicola (Suïssa), Neko (Japó), Kiko (La Vila) i Bea (Brasil), Dan (Wisconsin), Milo (Mèxic), Jamie i Tony (Canadà), Carlos (Colombia) i molts més dels quals no recorde els noms o potser ni ens els vam preguntar! Gent de Georgia, Argentina, Chile, Xina, Austràlia, França, Turquia, Dinamarca, Suïssa, Korea, Taiwan, Estats Units, Mèxic, etc.

He dormit en cases de gent local que ens han obert les portes de sa casa a través de couchsurfing, en autobusos nocturns, en aeroports, en albergues amb habitació compartida, en guesthouses, en motels de carretera, en campervan i inclús en un sac de dormir al desert.



He vist, m'he atracat i he tractat amb animalets de tot tipus que no m'hagués esperat mai! Rates, camells, gossos, vaques, micos, elefants, aranyes da' pam, mosquits com a punys, peixos, taurons, ocells, lloros, cacatues, paons, gripaus, cangurs, koales, wombats, dingos, cocodrils, emurs, ossos negres, elks, marmotes, esquirols, coyotes, formigues vermelles i sí, els més perillosos de tots, les cucaratxes!



He provat tota la varietat de menjar que he pogut, des dels currris i picants indis, a les hamburguesotes d'EEUU. Noodles de tot tipus, arròs de tot tipus, cuina amb llet de coco, sopes, rollitos de primavera, pintxitos de carn, mango stick rice, shakes. Hem menjat quasi sempre food street, o de supermercat i picnic; hem conegut els Food Courts i algun que altre restaurant com el de Jamie Oliver en Brisbane.

He aprés a dir hola i gràcies en malai, tailandés, birmà, laosià, vietnamita, camboià i indonés. Tot i que probablement quan ens vegem ja ho hauré oblidat :D

He conviscut, conegut i intentat entendre altres religions i cultures i m'he adonat del poc que sé de religió i de lo' important que és saber-ne per poder entendre i empatitzar.

He vist amanéixer i posar-se el sol en un desert, en moltes illes, en temples patrimonis de la humanitat, en un volcà, en un llac, en grans ciutats, en l'oceà Pacífic, dalt d'una muntanya i a la vora de la mar.



He practicat snorkel, he muntat en bici, he pujat muntanyes i volcans, he fet kayak, he fet un treking de 3 dies, he nadat i fet snorkel en la gran barrera de corall, he visitat meravelles del món, he entrat en palaus de maharajas, en temples budistes, xinesos, hinduistes, mesquites i esglésies, he caminat per boscos i per la jungla i m'he estirat a la sorra d'illes paradisíaques.



He pensat i reflexionat, sobre mil.lions de coses, des de les més absurdes i intrascendents de la meua vida fins als problemes més actuals de la societat. I després de 6 mesos de viatge m'he adonat que l'únic que he trobat a faltar és a les persones.

El millor de viure el món a través d'altres realitats es veure la teua amb un poquet de perspectiva. Quan estàs en contacte amb tantes noves persones, vides, llocs i costums, valores la teua condició com es mereix. En lo' bò i en lo' roïn. Tots sabeu el que vull la meua terra, la millor terreta del món, i el que he descobert és que hi ha altres persones que pensen el mateix de la seua. Pot ser aquesta siga una forma dolça de sentir-se a gust amb el que un té. Són les arrels i les ales que m'han donat. Les arrels per saber qui sóc i d'on vinc, per valorar el que tinc; i les ales per volar, per eixir a conéixer i compartir altres realitats, vides i costums. Arrels i ales és el que senc que tinc i vull mantenir per sempre.

I tot això ho he compartit amb el meu company de viatge i de vida, sense ell, no sé si hauria estat capaç de fer la meitat de coses que he fet. Gràcies per acompanyar-me en totes les meues bogeries, sempre!

Vist en perspectiva i així resumit, ostres!!! Crec que he vingut amb la motxilla molt més carregada del que m'en vaig anar!!

4 DIES EN NOVA YORK

El final del viatge, l'últim destí, la nostra ciutat preferida: Nova York!!!

Aquesta era la tercera vegada que visitàvem la gran ciutat així que ens vam dedicar a visitar aquelles coses que ens havien quedat pendents les altres vegades i a repetir les que més ens agraden! jejeje

El primer dia vam arribar a Brooklyn a casa dels nostres amics Rachel, Eric i Isabel. Ens tornàvem a veure des del 2015 que vam fer l'intercanvi de casa. Quina il·lusió! Sense dubte és el millor de viatjar, conéixer a gent local, conversar i fer amics! Com era final de curs, ells dos, mestres, anaven una mica liats i vam quedar per a sopar una barbacoa a casa el dijous 22 a la nit (bueno, nit, a l'hora de sopar d'ells... a les 18h!! jajajaja)

Així que els primers dies els teníem lliures i vam anar directe a la zona de Brooklyn Heights Promenade per veure el meu volgut skyline de Manhattan! jejeje

Vam caminar fins al Shake Shack de baix del Brooklyn Bridge, ens vam pillar els menús per emportar i ens vam anar al parc de Main Street de Dumbo per a menjar-nos-les i gaudir del capvespre neoyorkí, però abans vam parar en el carrer Washington St amb Front St perquè des d'allà es veu el Manhattan Bridge amb l'Empire State al mig. Una vista molt famosa en la galeria de fotos de la ciutat.

Allà asseguts per tercera vegada, ens sentíem quasi com en casa, feliços, afortunats i valorant les nostres decisions, pensant amb tot el camí recorregut en els últims sis mesos i el poquet que quedava... Teníem ganes de tornar, perquè ja estava ahí, i trobàvem a faltar a la nostra família i als nostres amics, però també pensàvem que no ens haguera importat per a res seguir, si no haguerem tingut els bitllets de tornada, no hauria passat res per haver continuat uns quants mesos més per ahí. Ja ens havíem acostumat a la vida nòmada i ens agradava.

Quan un està agust, pot permetres pensar, divagar i imaginar! Hi ha poques més preocupacions :D


Al dia següent, 21 de juny, ens vam tornar a menjar la Bagel de salmó i crema de formatge per a desdejunar en el Pick a Bagel 1101 de Lexington Av. (la millor bagel que he provat en ma vida!).

Després vam tornar al museu del MET, un dels meus preferits del món! Solament vam estar 4h recorrent-lo i això que vam seleccionar les sales que més m'agradaven!! jajajaja

I per fí, vaig poder visitar la terrassa amb les millors vistes al Central Park! Quina passada de lloc!

Vam baixar caminant pel Central Park i la 5th Ave fins a Bryant Park.

Volíem tornar a la Public Library perquè l'última vegada la sala de lectura Rose Main estava en obres. Per fí la vam poder veure!!

Vam repetir també el Halal Guys que vam menjar en unes tauletes entre gratacels, com si fórem autèntics neoyorkins! jajajaja

A continuació, tot i que estàvem esgotats de caminar, vam anar a la Central Station a buscar la Whispering Gallery, que les anteriors vegades no havíem trobat! Aquesta vegada vam ser pacients i vam preguntar a una treballadora de l'estació que molt amablement ens va acompanyar entre el laberint i la gentada que allà s'acumula.

Sí, és cert que s'escolta perfectament d'una punta a l'altra!

Per a coronar el dia vam anar a la zona del World Trade Center. És un lloc que mai m'havia atrevit a enfrontar, la primera vegada perquè encara hi havia moltes obres i feia molta calor, la segona perquè no sé, no era una cosa que em venia de gust enfrontar, però ara sí, era el moment. Forma part de la seua història i s'havia de veure.

Em va impactar molt, em va posar els pèls de punta, ningú com ells per a engrandir i exaltar-ho tot, triomfs i desgràcies.

L'oculum em va agradar, és llamatiu i ben característic de l'autor, però, a veure en quin problema ens sorprendrà l'obra de Calatrava... Serà un pufo més que reparar???

Després vam pujar al One World Observatory. És car, 26$ per cap si ho compràvem per internet (34$ en la pàgina oficial), però era l'única activitat que anàvem a fer i teníem ganes.

La presentació i les vistes, brutals!

Llàstima que estàvem esgotats de tot el dia i no teníem forces per a quedar-nos fins al sespost (que encara quedaven 3h més o menys). Així que el vam visitar amb la llum de migdia, ben roïna per a les fotos, però amb bona visibilitat per als nostres ulls.

El dia següent el vam dedicar a recórrer els nostres barris preferits, Chinatown, Little Italy, Greenwich Village, West i East Village.

Vam anar en búsqueda de tots els murals de paret que hi ha per ells i em vaig fer totes les fotos que em van passar pel cap.

No ens podíem perdre The Cage, una pista de basquet de carrer enmig de West Village, així com la Jefferson Market Library, on vam descansar una horeta o dos, amb l'aire acondicionat! Caminar tants km al dia és cansat, però ens val la pena!

Després de dinar vam tornar a casa perquè eixe dia teníem la barbacoa Healthy amb els nostres amics i anfitrions!

Vam xarrar molt, sobre els sistemes d'avaluació dels mestres, sobre les metodologies, sobre Trump... Pobrets, es tiraven les mans a la cara avergonyits quan els preguntàvem que perquè Trump era el president dels EEUU. Ací hi ha de tot, com a tots els llocs, no tots els americans estan bojos, ni tots són tal o qual... Els prejudicis és millor deixar-los a casa perquè et pots sorprendre de tot!! jejeje

Va ser una vetllada encantadora i tan de bò ens tornem a trobar!! Tot i que amb el que a ells els agrada Barcelona, seguríssim que ens tornem a veure!! jejejeje

L'últim dia de Nova York, i l'últim dia del viatge el vam dedicar a tornar a recórrer el barri de Chelsea, The High Line, el Whitney Museum Of American Art (que finalment no vam entrar perquè els divendres és gratuït però a partir de les 19h) i el Soho. Patejar, patejar i més patejar! Nova York és una ciutat per descobrir caminant perquè lo millor està als seus carrers!

El nostre avió de tornada eixia a les 23h des del JFK, vam agafar una espècie de Uber però de companyia latina que ens van recomanar Rachel i Eric i des d'allà, des del cotxe, amb la nostra motxilla, acomiadant-nos de la nostra ciutat predilecta, però amb molta més enyorança i pena perquè sentíem que ens acomiadàvem d'alguna cosa molt més gran, d'un viatge llarg, d'una vida nòmada, d'un temps de llibertat i de cumplir somnis que ens havia conquistat. Tornàvem a casa, amb moltes ganes, però amb molta pena de deixar aquella vida que havíem portat els últims mesos.

Com seria la tornada a casa? Què ens esperaria a l'arribar allà?

Un viatge perfecte solament podia acabar d'una manera perfecta.